Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null Les festes tradicionals han d'adaptar-se a la nova realitat d'una societat igualitària

Les festes tradicionals han d'adaptar-se a la nova realitat d'una societat igualitària

(09/04/2018)

Durant tot el dilluns, més de 80 participants i les tres conferenciants de les II Jornades formatives de la campanya "No i punt! 2018 han reflexionat sobre que són les festes tradicionals i com es transmet el sexisme a través d'elles, a més de cercar iniciatives que treballen per un canvi. Una formació amb la qual la direcció insular d'Igualtat vol promoure entre les persones, administracions i entitats implicades en l'organització de festes tradicionals a Mallorca.

"Les festes tradicionals defineixen la identitat d'un poble però a la vegada reforcen estructures socials de dominació i subordinació de les dones en un context patriarcal." Sota aquesta premissa ha iniciat la seva conferència Montse Pineda, coordinadora d'incidència política a creació positiva, experta en violències sexuals i drets sexuals, professora del Postgrau en violències masclistes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Hem de treballar en la part de prevenció a les festes, les dones ja no acceptem que ens toquin el cul a les festes, així que tampoc val que la participació de les dones a les festes sigui subsidiària; perquè normalitzen el mateix problema amb les mateixes causes a la societat. Això ja no ha de ser així, i ho estem aconseguint, perquè el moviment feminista i també les administracions, han dit No i Punt!, per aconseguir una societat més igualitària eliminant els elements que segueixen perpetuen la desigualtat entre homes i dones." En aquest sentit segons Pineda la participació de les dones en les festes tradicionals queda en un paper passiu o de cuidadores dels protagonistes que són els homes sigui cosint el vestuari o servint el menjar; però s'hi ha de sumar el paper dels homes, amb un enaltiment d'una masculinitat dominant que subordina a la dona. "Moltes d'aquestes festes ens expliquen com era aquesta societat, però que no transformen en el que és la societat en aquests moments".



La directora insular d'Igualtat, Nina Parrón, que ha inaugurat l'acte amb la directora general d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Llúcia Segura, ha volgut ressaltar la importància de la feina en equip que duen a terme Ajuntament i Consell de Mallorca en aquesta lluita contra les agressions sexistes i sexuals cap a les dones a les festes a través de la campanya «No i Punt!» i que enguany estarà més present a molts municipis de l'illa. «No i punt!» està tenint un èxit enorme i per aquest motiu, creiem que s'ha d'oferir espais de formació i reflexió sobre la violència masclista, el sexisme i la necessitat de crear una societat igualitària entre les persones, administracions i entitats implicades en l'organització de festes tradicionals a Mallorca." Nina també ha valorat molt positivament l'assistència de tots els estaments implicats en unes festes lliures d'agressions sexistes, amb batles, regidories, policia local, treballadores socials, educadores i agents d'igualtat.



Lorena Garrido, experta en ciències jurídiques, investigadora del grup Antígona i docent del màster Estudis de dones, gènere i ciutadania i dels postgraus Gènere i igualtat i violències masclistes de la UAB, ha mostrat la importància d'incidir en el marc legal durant la seva ponència «Dret i gènere davant la tradició i els canvis socials». Garrido ha volgut reflexionar sobre com hi ha certs estereotips i rols de el que és masculí i el que és femení que encara són presents en el desenvolupament de les polítiques públiques i les sentències jurídiques. Com podem anar cap a una perspectiva més feminista amb la implementació del dret de la igualtat efectiva i una vida sense violència cap a les dones? "No sols ha d'haver-hi prevenció, sinó també reparació tal com s'estableix al conveni d'Estambul. Els canvis, dins de les festes tradicionals, s'han de treballar per dos vessants que estan interconnectades: És necessari fer un canvi cap a una construcció social i cultural igualitària que sigui visibilitzada a les festes, a les polítiques públiques i també al dret; però també és necessari un canvi jurídic per aconseguir-ho."



Margalida Capellà, doctora en dret internacional públic i relacions institucionals de la UIB i professora del màster en igualtat i prevenció de la violència de gènere, ha exposat la necessitat que es compleixin les lleis d'igualtat i de drets de les dones ja existents, com per exemple els protocols internacionals creats als anys 80 on es defensaven els drets de les dones. Entre ells, hi trobem el dret a participar, accedir i contribuir a la cultura, el dret a la cultura, i que contempla l'eliminació de les discriminacions directes o indirectes que hi pugui haver i els estereotips que perjudiquen les dones a l'hora d'accedir a la cultura. "Un exemple claríssim és que aquí a Mallorca una nena pot arribar a ser Presidenta de les Illes Balears o enginyera, però no pot ser cossiera en molts llocs i l'administració pública és la responsable de modificar aquelles tradicions que vulnerin el dret a la cultura de les dones." Ha finalitzat Capellà.