El Consell de Mallorca aportarà 3 milions d’euros a l’IBAVI per a la promoció de 233 habitatges públics a Mallorca
El Consell de Mallorca aportarà 3 milions d’euros a l’IBAVI per a la promoció de 233 habitatges públics a Mallorca
(11/05/2023)
El Ple ha aprovat la concessió d’una subvenció nominativa a l’Institut Balear de l’Habitatge pel desenvolupament del protocol per fomentar la promoció d’habitatges destinats a lloguer assequible o social a l’Illa
El Ple del Consell de Mallorca ha aprovat avui aportar a l’IBAVI finançament per valor de 3 milions d’euros, destinats en exclusiva a la construcció de 233 habitatges de promoció pública, per al lloguer. Aquestes promocions se situen a nou municipis de Mallorca: 68 a Palma, 54 a Inca, 24 a Calvià, i 87 més repartides entre Esporles, Capdepera, Vilafranca, Sant Llorenç, Santa Margalida i Binissalem.
El finançament que el Consell aporta a l’IBAVI prové de la convocatòria de subvencions atorgada el 15 de setembre de 2022 per part de la Secretaria d’Estat de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern de l’Estat dins el Pla 20.000 destinat a la promoció d’habitatges de lloguer.
Promocions a 9 municipis de Mallorca
Aquesta subvenció de 3.000.000 € correspon al segon pagament establert dins el conveni signat al 2021 entre el Consell de Mallorca i la conselleria de Mobilitat i Habitatge del Govern Balear per aportar finançament per a la construcció d'habitatge públic a Mallorca. Cal recordar que ja es va fer un altre pagament de 3 milions d’euros.
Les promocions que es beneficiaran d’aquest darrer pagament es distribueixen en 9 municipis de Mallorca: Palma, on es fan quatre promocions, que suposen 68 HPP; Inca, on es construeixen 54 HPP; Calvià, 24 HPP; Vilafranca, 22 HPP; Capdepera, set HPP; Esporles, 18 HPP; Santa Margalida, 10 HPP; Binissalem, 15 HPP i Sant Llorenç, 15 HPP.
Segons el conveni, tots aquests habitatges han de ser qualificats com a protegits per lloguer; els arrendataris no poden pagar més del 30 % dels ingressos nets en concepte de lloguer; els ingressos màxims de la unitat de convivència de l’arrendatari no poden superar 4,5 vegades l’IPREM, i els habitatges han de tenir una qualificació energètica mínima A, tant en emissions de CO2 com en consum d’energia primària no renovable.