Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

Vés enrere Bones perspectives per a la recuperació de la llebre a Mallorca

Bones perspectives per a la recuperació de la llebre a Mallorca

(11/05/2022)

El 2020 el Consell Insular va detectar en els censos que la població d’aquesta espècie havia caigut dràsticament per mor de la mixomatosi, i es van prendre mesures d’urgència que han influït en la situació actual d’estabilitat.

El Consell de Mallorca, a través del Servei de Caça i Pesca Fluvial, ha analizado con carácter provisional los datos obtenidos en los censos pre-reproductores de la liebre de esta primavera y ha detectado un punto de inflexión en la caída drástica de la población que había desde el verano de 2020.

Así, en las comarcas cinegéticas más propensas para la liebre (marinas, serra y pla) se ha contabilizado una densidad de población de 0,17 durante el periodo pre-reproductor, una cifra que supone una estabilización con respecto a años anteriores. Hay que recordar que la densidad de liebre en el 2018 era de 0,30, mientras que en 2020 pasó a 0,27 y el 2021 a 0,16. Esta bajada fue causada por la alta incidencia de la mixomatosis en esta especie.

DENSIDADES DE LIEBRE (resultado de los censos del Consell de Mallorca)     

Periodo pre-reproductor20162018202020212022
MSP (marinas, serra y pla) 0,29    0,30    0,27    0,16 0,17

La tendència de canvi que s’ha detectat ara respon a les mesures de contenció en la pressió cinegètica i a la gestió ambiental duita a terme pel mateix col·lectiu caçador. 

Mesures d’urgències

Davant les dades negatives de fa dos anys, el setembre de 2020 la institució insular va prendre mesures d’urgència que han contribuït a frenar la caiguda i que fan pensar que a partir d’ara la població de la llebre a Mallorca creixerà. 

En primer lloc, va proposar reduir la pressió cinegètica sobre la llebre, i el Consell de Caça va aprovar que només es pogués caçar en les modalitats tradicionals de ca llebrer i falconeria, amb dos exemplars per caçador i dia, i avançar-ne la veda. Aquests col·lectius tradicionals suposen menys de l’1,5 % de la pressió sobre la llebre i, alhora, tenen un elevat valor patrimonial. De fet, la falconeria és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. D’aquesta manera, es va aturar la caça de la llebre amb escopeta, que suposava gairebé tot el volum de l’activitat. 

A més, el Consell de Mallorca va tornar a censar la llebre el 2021 (no tocava fins enguany, ja que es tracta d’estudis biennals) perquè la situació requeria tenir dades reals, i aquestes van demostrar que la tendència a la baixa s’estava frenant. 

Paral·lelament, la gestió ambiental duita a terme pel col·lectiu caçador també ha contribuït a variar els paràmetres de mortalitat provocada per la mixomatosi.

La tasca sobre el territori del col·lectiu caçador ha estat clau per detectar i fer el seguiment d’aquesta malaltia. Ja l’any 2020, les entitats i associacions cinegètiques mostraven una percepció negativa de la situació (en línia amb les dades) i una gran preocupació pel futur de l’espècie. La percepció actual del col·lectiu caçador va en línia dels resultats dels censos de 2022 i indiquen que cada vegada es veuen més llebres. 

Mixomatosi

La mixomatosi és una malaltia infecciosa vírica que ha afectat típicament els conills i que, des de 2018, s’ha detectat en llebres. De fet, el primer exemplar de llebre amb mixomatosi a Mallorca va ser descobert per la Societat de Caçadors de Santanyí a finals de 2018. 

Cal remarcar que la transmissió de la malaltia a l’ésser humà no és possible en cap cas.

 

Si es localitza un exemplar de llebre amb símptomes de mixomatosi, se n’ha de fer una enquesta epidemiològica. Els guardes i agents de Medi Ambient del Servei de Caça ajuden a emplenar-la. Telèfons de contacte: 971 219 846 / 971 219 854.