Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Sede Electrónica Mallorca.es Transparencia

ES

Webs oficiales

El Consell de Mallorca trabaja para investigar, proteger, conservar, restaurar y difundir el patrimonio marítimo de Mallorca, un patrimonio material e inmaterial que se caracteriza por su diversidad y dispersión. Lo integran toda clase de bienes de naturalezas muy distintas y variada adscripción: pinturas, documentos, instrumental de navegación, embarcaciones, herramientas, aparatos, refranes, canciones, pecios... la lista es tan larga como la de los bienes intangibles y materiales que han surgido fruto de la relación que el hombre ha mantenido con el mar desde la llegada en la isla del primer ser humano, un marinero.

En esta sección encontraréis información sobre las posibilidades de vivir el patrimonio marítimo a través de salidas con la Balear; sobre los proyectos propios que se llevan a cabo en el taller de carpinteros de ribera, así como noticias y acontecimientos relacionados con la protección del patrimonio marítimo en general.

La Balear, es una barca de bou construida por los astilleros Ballester de Palma el 1924 para ir exclusivamente a la vela, y por tanto, heredera de las formas tradicionales mallorquinas. La Balear acabó su vida activa como pesquero en 1995 después de más de 70 años trabajando en el mar, su destino inmediato era sufrir un desguace vergonzoso. Conscientes de la necesidad de salvar este elemento de nuestro patrimonio marítimo, desde la Asociación de Amigos del Museu Marítim de Mallorca se inició una campaña de salvamento de la Balear que consiguió que el Consell de Mallorca, mediante la declaración en 1998 de la barca como Bien de interés cultural con categoría de monumento, se hiciera cargo de la propiedad de la embarcación y que se pudiera empezar el largo camino de restaurarla. El proceso de restauración se inició en 2000 y acabó en 2004. La tarea de restaurar la embarcación fue un trabajo que desarrolló el taller de carpinteros de ribera.


Actividades de la Balear desde el 2004 hasta la actualidad

La embarcación ha desarrollado un programa de actividades culturales, deportivas y de representación de la Institución promovidas desde el Consell de Mallorca. La Balear participa en aquellas pruebas deportivas del calendario de regatas de vela latina de Mallorca y en otras de embarcaciones clásicas en las cuales se nos pide su participación. También es habitual la presencia de la Balear en los encuentros marítimos, ferias náuticas y artesanas que se organizan en Mallorca, o fuera de la isla, donde se pide su participación. Así mismo la Balear ha realizado numerosas salidas relacionadas con el conocimiento del medio natural marítimo y el medio ambiente. Se han atendido las peticiones de Parques Naturales como: Parque de Mondragó, Parque de Levante, Parque de Tramontana, Parque natural de sa Dragonera, donde se hacen actividades, de forma conjunta, que han tenido muy buena acogida. Por otra parte la Balear realiza salidas con grupos procedentes de distintas asociaciones y entidades sin ánimo de lucro, procurando siempre dar respuesta a las solicitudes que nos han hecho llegar desde los colectivos más desfavorecidos como: niños en riesgo de exclusión social, enfermos crónicos, etc.

También se realizan salidas con grupos de ciudadanos que hacen llegar al Consell de Mallorca su interés de disfrutar de una jornada de navegación tradicional con la Balear. Para facilitar y clarificar el uso público de la Balear, desde el año 2009 se ha establecido un nuevo sistema para salir con la embarcación.

Todas estas actividades desarrolladas por la Balear en los últimos años han conseguido convertirla en algo más que en una embarcación antigua que ha sufrido un proceso de restauración. La Balear supone para los mallorquines que estiman su patrimonio marítimo un símbolo vivo de la recuperación de nuestro pasado marinero.

El taller de carpinteros de ribera, ubicado en Son Bonet (Marratxí), desde su primera actuación con la restauración de la embarcación Balear, se ha dedicado a restaurar embarcaciones tradicionales de titularidad pública o pertenecientes a entidades y asociaciones sin ánimo de lucro, previo la firma de un convenio entre el Consell de Mallorca y la entidad propietaria de la embarcación. Son el caso de los laúdes Alzina, Bien de interés cultural propiedad de la Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca, Polar, propiedad del Ayuntamiento de Pollença, Port Blau de la AAMMM (también BIC) y el gussi ENS, propiedad del Ayuntamiento de Sóller. Otras restauraciones que se han hecho son el gussi Toni, donado al Consell de Mallorca, el laúd Sete, y una pastera también donada al Consell de Mallorca.

Desde su primera actuación el taller de carpinteros de ribera del Consell de Mallorca ha colaborado con ayuntamientos y asociaciones en la conservación de nuestro patrimonio marítimo realizando actuaciones encaminadas a prestar un servicio público que, hoy por hoy, no puede realizar una empresa privada.

El taller hace salidas puntuales en las escuelas donde el personal explica a los niños y niñas detalles sobre el oficio de carpintero de ribera y las barcas tradicionales de Mallorca. Desde finales de 2019 presenta una nueva oferta de actividad educativa bajo el título «Els mestres d’aixa i les barques de Mallorca». Se trata de una actividad dirigida principalmente a los alumnos de secundaria, bachillerato y ciclos formativos, que consiste en una visita guiada al taller, donde el personal explica el proceso de construcción de una barca de madera y muestra las diferentes tipologías de embarcaciones tradicionales de Mallorca.

A lo largo del año el taller hace varias salidas a ferias de todo Mallorca: “Feria de Medio Ambiente” (Palma), “Feria Náutica de Porto Cristo”, “Feria del Deporte Náutico” (Can Picafort), “Feria Náutica y Gastronómica de Sepia” (Alcúdia), “Feria del Pescado y del Medio Ambiente” (Colonia de Sant Pere)...

 

 

Aparte de la Balear, el Consell de Mallorca cuenta con una serie de embarcaciones que usa en varias regatas y encuentros o bien que cede mediante convenios de colaboración con otras entidades, principalmente clubes náuticos que las utilizan para hacer cursos de navegación tradicional a vela latina o bien para participar en regatas y encuentros: Regata Islas Baleares (Club de Mar, Palma); Diada de Vela Latina (Club Náutico Cala Gamba, Palma); Encuentro de embarcaciones tradicionales de s’Estalella (Llucmajor).

Aparte de la Balear, estas embarcaciones son el laúd de 23 palmos Neòfit, el bote de 25 palmos Cabrera II y las cuatro Dragoneres, que usan los más pequeños. Además el taller cuenta con una serie de embarcaciones a medio hacer que se llevan a las ferias para explicar el proceso de construcción de una barca artesana. Se trata de dos botes de 20 palmos Clot y Bony, un laúd de 30 palmos, el Mayurqa, y un bote de 25 palmos, el Cabrera I. Se suman a esta flota dos embarcaciones restauradas: el gussi Toni y una patera tradicional.

 

El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

(05/11/2020)

La proposta de protecció inclou també els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, depenent del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, ha acordat avui iniciar el procediment per a declarar la a vela llatina i els oficis i  coneixements relacionats amb la seva pràctica com a Bé d’Interès Cultural Immaterial. La proposta d’incoació de l’expedient l’ha fet el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i ara seguirà la tramitació necessària fins que sigui aprovat definitivament.

Segons ha destacat la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, s’ha elevat la proposta de Medi Ambient «perquè va en sintonia de la tasca que es duu a terme des de Patrimoni i també des del Museu Marítim de recuperar, preservar i difondre el nostre patrimoni, també l’immaterial i per això també es protegeix tota la tradició i memòria oral vinculada a la vela llatina, amb l’objectiu de mantenir-la viva, que perduri en el temps i ens ajudi a entendre la nostra història i la nostra relació amb la mar».

Busquets ha lloat i agraït la tasca realitzada per Bernat Oliver, tècnic de  Patrimoni Marítim, qui ha elaborat un informe en què s’inclou una memòria històrica, una detallada descripció de la  pràctica de la navegació, dels elements i pertinences, una relació de les tipologies de  les embarcacions tradicionals de Mallorca aparellades de vela llatina i un glossari que esdevé una eina imprescindible per a la incoació de l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial.

Segons ressalta l’informe, «aquesta tècnica de navegació, amb tots els seus estris i oficis, constitueix un dels  exemples dels usos i costums tradicionals que s’han transmès al llarg del temps i que  conformen un ric patrimoni cultural resultant de la relació home i medi ambient». Per això, ha apuntat Busquets, «Amb la protecció de la vela llatina també s’inclouen els coneixements tècnics relatius a la confecció de les veles i a la navegació, el vocabulari propi, i l’ofici de mestre veler per a la confecció de les veles; el de mestre d’aixa, per  a la construcció de les embarcacions que aparellen vela llatina així com el mateix aparell. A més, atès al caràcter immaterial s’ha de contemplar la tradició oral que ha acompanyat la  transmissió d’aquest coneixement popular».

La vicepresidenta segona i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot també ha destacat la feina feta per la unitat de Patrimoni Marítim i ha celebrat el possible reconeixement de la vela llatina com a BICIM tot recordant «la importància que tenen els oficis i els coneixements relacionats amb la navegació a vela llatina i sobretot la conservació i protecció d'una tècnica tradicional que ens permet gaudir de la natura d'una manera sostenible, com es feia abans de la introducció dels combustibles fòssils».

La vela llatina és l’aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca. Es coneix des de temps immemorial i és comuna a altres regions de la mediterrània.  Per vela llatina s’entén l’aparell llatí i la seva tècnica de navegació. L’aparell està  format per una vela (mestra) o més d’una vela (mitjana, triquet, floc), que es poden combinar de diferents maneres.

L’aparell llatí consta d’una eixàrcia i d’una maniobra pròpia que tenen una  terminologia específica que descriu cada element i una terminologia pròpia relativa a  la seva utilització, tant a l’hora de muntar l’aparell a terra com durant la navegació.

A Mallorca, els pescadors han fet servir la vela llatina des de temps immemorial. Les barques de  bou, que arrossegaven l’ormeig propulsades a la vela i per parelles, són els darrers  representants de la utilització de l’aparell llatí en el món pesquer. Exemples que es  conserven d’aquestes barques són els bous Rafael (Palma, 1915), Balear  (Palma,1924) i Sant Isidre (Portocolom, 1925).

HISTÒRIA DE LA VELA LLATINA I VINCULACIÓ AMB MALLORCA

​​​​​​​   
L’informe de Bernat Oliver reconeix que no se sap amb exactitud quin és l’origen de la vela llatina i explica que són vàries les teories que circulen sobre la seva procedència. Hi ha qui diu que fou introduïda a la  Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l’Índic i el mar  Roig, i que a la vegada els àrabs l’haurien copiada de les veles de papallona dels  trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D’altres creuen que l’origen  és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on els vents  constants permetien l’ús profitós d’aparells rodons, era del tot necessari tenir uns  aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.

A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l’antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d’aquest aparell, ja en època  moderna foren els xabecs.

Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva en tot Mallorca però molt  dispersa. Es concentra en l’àmbit de la navegació d’esbarjo, i específicament més  concentrada en petits clubs nàutics que hi dediquen programes per a la seva  promoció (Club Nàutic Cala Gamba), o en àrees costaneres on es conserva flota  d’embarcacions menors tradicionals, com és ara Portocolom i en menor grau Sóller,  Pollença i Alcúdia.

Així, alguns exemples de les embarcacions tradicionals amb vela llatina són el llaüt, el bot, la llanxa felanitxera, el gussi o la pastera.

Trámites y procedimientos relacionados