Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

Vés enrere La restauració de la farinera d'en Beió recupera un dels més emblemàtics elements patrimonials de Manacor

La restauració de la farinera d'en Beió recupera un dels més emblemàtics elements patrimonials de Manacor

(19/03/2015)

El vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger, i el batle de Manacor, Antoni Pastor, han visitat avui el molí, després que hagi finalitzat el projecte de restauració de la seva maquinària

El vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger, i el batle de Manacor, Antoni Pastor, han visitat avui el molí d'en Beió, després que hagi finalitzat el projecte de restauració de la maquinària de la farinera, un històric element patrimonial que es mantingué en funcionament fins l'any 2002. En l'actualitat, una part del recinte acull les dependències de l'Escola Municipal de Mallorquí, i és l'única instal·lació d'aquestes característiques que és propietat d'una institució pública, en aquest cas l'Ajuntament de Manacor,

A l'acte dut a terme avui han assistit també la regidora responsable de l'àrea de Patrimoni, Catalina Riera; la directora insular de Cultura i Patrimoni, Catalina Sureda; i la coordinadora de la Unitat de Patrimoni Historicoindustrial del Consell de Mallorca, Aina Serrano.

L'objectiu del projecte, cofinançat pel Consell de Mallorca amb una partida de 49.197 euros i l'Ajuntament de Manacor, amb la quantitat de 9.287 euros, ha estat que la maquinària de la farinera torni a funcionar, un cop acabades les tasques de restauració, que varen començar el gener de 2014.

Actualment, l'Ajuntament de Manacor compta amb tres molins rehabilitats: el molí d'en Polit, el molí d'en Fraret, i el molí d'en Beió. El primer d'ells comprèn la secció etnogràfica del Museu d'Història de Manacor, on es mostra el patrimoni preindustrial a través de les tasques i eines de fora vila que es feien al municipi. Ara, amb la restauració de la farinera, es compta amb un altre equipament patrimonial, en aquest cas lligat al patrimoni industrial.

Els treballs han estat desenvolupats per part de personal especialitzat del taller de fusteria i ferreria de la Unitat de Patrimoni Historicoindustrial, i, amb l'única excepció dels elements de fusta corresponents al molí, la resta dels components, com ara les màquines i els elevadors, han estat restaurats a l'emplaçament original.

En el cas de les màquines, les intervencions han comprès les tasques de neteja, el tractament i enlluït de la fusta, el tractament de les peces de ferro, la col·locació de les corretges de transmissió a totes les màquines, la substitució d’algunes peces de fusta de reduïdes dimensions, utilitzant sempre fusta de sepí vell; i la substitució d’alguns vidres dels forats de control.

També s'han dut a terme intervencions específiques a altres parts de la maquinària, i en concret a la rentadora de blat,  el recol·lector de mànegues i el cernedor. Igualment, s'ha treballat als dos molins de blat, el molí d’ordi i la tremuja de descàrrega.

Als elevadors i altres conduccions, s'ha realitzat la neteja interior i exterior mitjançant aspiració i raspalls manuals; s’ha abordat el tractament i enlluïment exterior de la fusta; s'han substituït i reparat determinats trams, fent ús, bàsicament, de planxa de giny, clavada amb taxes de coure; i s'han reemplaçat els tubs que, a través del temps, havien estat objecte de reparacions poc adients.

Una altra part destacada del projecte és la posada en funcionament i la reparació dels motors elèctrics corresponents als molins de blat i el d’ordi, amb la possible substitució del motor elèctric que movia l’embarrat del primer pis. 

En definitiva, el projecte de restauració ha suposat que la major part de les màquines puguin posar-se en funcionament, i que també s’activin els elevadors. Únicament resta sense funcionar, tot i que ha estat objecte de restauració, el carro pedrer, un dels cernadors, la rentadora de blat i l’aspirador.

Tant el batle, Antoni Pastor, com el vicepresident insular, Joan Rotger, han expressat la seva satisfacció per aquesta actuació conjunta, i han participat en una visita guiada a la farinera que ha servit per comprovar el bon estat que presenten la major part dels elements. Fabricada en fusta pràcticament en la seva totalitat, la recuperació de la farinera d'en Beió contribuirà a reviscolar una activitat avui gairebé extingida a Mallorca. 

Aquesta farinera de Manacor assolí la seva etapa de màxima activitat a partir dels anys 40 del passat segle, època de procedència de la major part de l'estructura. A mitjans dels anys 90, el decliu del sector provocà que bona part de la producció s'aturàs, fins que la farinera tancà, definitivament, el 2002.