El Consell de Mallorca obre al trànsit els túnels de Peguera, unes actuacions que els estan fent més segurs i moderns
El Consell de Mallorca obre al trànsit els túnels de Peguera, unes actuacions que els estan fent més segurs i moderns
(17/03/2023)
La presidenta del Consell, Catalina Cladera, i el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, han recorregut el túnel de Son Vic, que s’ha obert al trànsit al migdia
Sevillano: «Estem molts satisfets de poder dir que en aquesta legislatura estem invertint en la zona d’Andratx i Calvià com mai s’havia fet. Primer, amb la tan reclamada rotonda de Camp de Mar; després, amb la nova via per a senderistes i ciclistes de més de 3,5 quilòmetres entre Camp de Mar i Andratx i ara amb aquesta imprescindible intervenció per la seguretat de tots els usuaris dels túnels de Peguera»
La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, han visitat l'obertura dels túnels de Peguera; una visita que ha consistit en un recorregut per l’interior del túnel de Son Vic que, a les dotze del migdia d’avui s’ha obert al trànsit, tal com ja es va fer amb el túnel de Sa Coma, que es va obrir al trànsit el passat 20 de febrer. Cladera i Sevillano han estat acompanyats per la directora insular d'Infraestructures, Olga Martínez, regidors dels ajuntaments de Calvià i Andratx i un nombrós grup de veïns i veïnes de la zona, entre altres.
Les obres es venen desenvolupat al llarg del darrer any, amb les aturades de l’estiu i les festes de Nadal que es varen plantejar per donar resposta a les peticions dels veïns i veïnes i associacions de la zona en les nou reunions de coordinació que hi ha hagut. El pressupost superarà els sis milions d'euros entre el cost de l'obra civil de renovació i millora del sosteniment estructural dels túnels i el cost de les noves instal·lacions per a la modernització, augment de la seguretat i la renovació tecnològica.
Catalina Cladera ha afirmat que «és un dia important pel ponent de Mallorca, pels veïnats i comerciants de Peguera i Andratx, pels usuaris d'aquesta via perquè suposarà una de les inversions més grosses i complicades d'aquesta legislatura. I ho estem fent en temps i forma, complint els terminis i en coordinació amb tothom que hi ha estat implicat, millorant i fent molt més segura i moderna aquesta infraestructura».
«És un dia també per agrair l'esforç dels professionals que ho estan fent possible i especialment la paciència que mostren els veïnats i veïnades i comerciants de la zona», ha afegit la presidenta.
Per la seva banda, el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, ha comentat que «actuam sobre uns túnels que en els últims anys havien demostrat que començaven a tenir mancances en qüestions de prevenció i seguretat i es feia imprescindible una actuació urgent i immediata que fins ara s’havia anat posposant. Però a més, aprofiten aquesta inversió per a anar més enllà, ja que també estem incorporant al projecte altres elements per a la renovació total dels túnels, modernitzant-los i renovant-los tecnològicament, mitjançant la col·locació de noves instal·lacions i equips de seguretat; entre altres dispositius de seguiment, vigilància i teledetecció a distància». El conseller ha afegit que «avui poden esteim oferint uns túnels renovats, intel·ligents i adaptats a les necessitats de seguretat de tots els mallorquins i mallorquines».
Sevillano ha assenyalat en aquest sentit que, «d'igual manera, hi haurà un nou sistema de ventilació així com tota la il·luminació per a disposar de noves instal·lacions LED de baix consum; en una clara aposta per la sostenibilitat energètica i els nous temps. Podem dir que les nostres carreteres disposaran d'uns túnels moderns, completament nous, còmodes i segurs».
El conseller Sevillano ha volgut recordar també que les actuacions s’han anat planificant conjuntament amb el teixit empresarial i associatiu, veïns, veïnes i els ajuntaments d’Andratx i Calvià i les empreses contractistes en les reunions de seguiment i coordinació, fins a un total de nou encontres. «Són sensibles a les necessitats i molèsties que unes obres, per molt que siguin necessàries, poden causar a la ciutadania, i per això sempre mantenint una actitud proactiva i flexible per dur endavant els canvis necessaris, dins el marge que unes obres d’aquesta magnitud permeten, a fi de causar les menors molèsties possibles, en el marc d'aquestes reunions de coordinació i seguiment amb els veïns i associacions de la zona. Estem especialment contents i orgullosos de la feina que venint fent i que ens permetré ser fidels amb el compromís del calendari amb el qual havien arribat amb la gent. Ens varen comprometre a tenir els túnels oberts al llarg del passat estiu, i ho varen fer; ens varen comprometre, després, a obrir els túnels durant les festes de Nadal, i ho varen fer; i aleshores, ens varen comprometre a obrir els túnels a mitjan març, abans de l’arribada de la pròxima temporada d’estiu, i també ho hem aconseguit. Una cosa que no és usual pel que fa a l’obra pública». Sevillano ha subratllat que «hem tornat a demostrar que fer política amb la gent és possible».
Cal recordar que, després de trenta anys de vida dels túnels, i a causa del CO₂ dels vehicles, l'ambient marí i les filtracions d'aigua de la muntanya, havien aparegut a aquestes infraestructures fissures, eflorescències i presència d'elements del recobriment de formigó alterats i inestables que s’havien d’eliminar i sanejar, de manera prèvia a la seva posterior restitució. A més, el formigó projectat a alta pressió sobre la volta de gruix variable entre 5 i 15 centímetres, es trobava inestable fins al punt d’haver patit caigudes sobre la via els darrers mesos, abans del començament de les obres. Per això és imprescindible aquesta actuació integral, amb caràcter immediat, per criteris de seguretat.
Al detall, el sistema constructiu pel túnel de sa Coma consisteix en el sosteniment-revestiment tipus Bernold, amb secció prevista de formigó de 30 cm+10 de sobre excavació, formigó H200 i xapa de 2 mm de gruix, protegida per una capa de formigó a pressió de 5 cm. També s'impermeabilitzen els trams en els quals varen aparèixer filtracions durant l'excavació, mitjançant làmina bicapa que recondueixi l'aigua al sistema de drenatge.
El sistema constructiu pel túnel de son Vic suposa un sosteniment previ de l'excavació mitjançant diferents tipologies, depenent de la qualitat del terreny, entre formigó projectat amb grapes metàl·liques, formigó projectat amb grapes metàl·liques amb bolons i cintres tipus TH21 o HEB160/1-1,5 m, amb un successiu revestiment de formigó en massa encofrat de 30 cm+10, de sobre excavació de formigó H200. Tot això, a la volta interior del túnel per assegurar la seva consolidació estructural.
En el tram de túnel amb la presència de xapes Bernold, hi ha demolició i sanejat de l'intradós de la volta mitjançant aigua a alta pressió fins a desprendre tota la cobertura inestable de formigó que hi havia, i lletada de morter, deixant la xapa a la vista i lliure de pellofa de laminació i sense afectar els elements sans i estables, que s'aprofiten. A més, hi ha un reforç estructural de l'intradós de la secció completa del revestiment que ja existia, per a garantir i augmentar la preservació i millorar els nivells de seguretat de l'estructura.
En el tram de túnel construït amb anell complet, hi ha un sanejament i demolició de l'intradós dels aiguavessos de la volta mitjançant aigua a alta pressió fins a desprendre tota la lletada antiga de morter de revestiment, deixant la superfície estructural neta de brutícia i eflorescències. També hi ha un segellament de les fissures de retracció. A més, hi ha tractament mitjançant trepant i col·locació d'injectors cada 20-30 cm a baixa pressió amb resina epoxídica bicomponent, superfluida i de baixa viscositat per a injecció en fissures de formigó. Igualment, hi ha impermeabilització de trams de volta on hi havia filtracions.
A més, segons normativa, en els túnels de longitud compresa entre 500 i 1.000 metres i amb una Intensitat Mitjana Diària per carril superior a 2.000 vehicles, com és el cas, són necessaris una sèrie d'equips i instal·lacions per complir amb els requisits de seguretat. Aquests elements en els túnels de Peguera, estaran àmpliament superats; s'enumeren a continuació els més rellevants:
Nou centre de control.
Incorporació d’un circuit tancat de TV
Incorporació d’un sistema informàtic d'extracció de fums, automàtic i manual.
Incorporació de sistema de megafonia.
Nova xarxa d'hidrants.
Inclusió d’Aforadors d’IMD
Disposició de sistema de missatgeria d'emergència per canals de ràdio per a usuaris.
Disposició d’il·luminació LED baix consum sota condicions normals.
Disposició il·luminació LED baix consum sota condicions de seguretat.
Disposició d’il·luminació ELS baix consum sota condicions d'emergència.
Nou sistema de Ventilació.
Nous generadors d'emergència.
Implementació del sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI).
Disposició de detectors de CO i opacímetres.
Drenatge de líquids.
Incorporació de cable per a detecció d'incendis.
Incorporació d’un sistema de detecció automàtica d'incidents.
Creació d’espais d'emergència.
Noves senyalització de sortides i equipaments d'emergència.
Nova senyalització segons Norma 8.1 i 8.2 IC.
Incorporació de panells de senyalització variable.
Disposició de barreres i semàfors exteriors.
Declaracions Catalina Cladera
Declaracions Iván Sevillano