Consell de Mallorca i Govern col·laboraran per quantificar la població de cabres de Mallorca
(01/10/2023)
El nou cens servirà per conèixer-ne els moviments estacionals i millorar-ne el control
La Direcció Insular de Caça del Consell de Mallorca s'ha reunit aquesta setmana amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per coordinar, de forma conjunta, una sèrie d'accions de control de les poblacions cabrunes de Mallorca, per poder actuar de manera més eficient i efectiva i abordar la situació amb un enfocament més ampli. Una de les mesures principals que s'han acordat ha estat l'aplicació de diferents metodologies per estimar, tant la població global de cabres, com les seves densitats zonals i estacionals. Poder disposar d'un cens nou actualitzat permetrà prioritzar-ne el control on sigui més necessari.
Així mateix, s'ha establert que a la presa de decisions es tindran en compte, en primer lloc, totes les persones afectades que són coneixedores del territori i les finques: propietaris, titulars de vedats, caçadors, foravilers, associacions de veïnats, ajuntaments, associacions de modalitats específiques de caça, empreses de turisme cinegètic i empreses de control de fauna, entre altres, així com els investigadors i equips d'investigació que col·laboren amb el Servei de Caça i el Servei de Protecció d'Espècies.
Consell i Govern han considerat oportú que s'estudiassin diversos convenis, accions de foment i accions de gestió conjunta amb els col·lectius esmentats.
Un problema general i complex
Són diversos els factors que originen la proliferació d'espècies de caça major al nostre país i no té una solució senzilla. Amb aquesta problemàtica a Mallorca ens trobam el cas de la cabra. Un dels motius que originen aquesta situació, segons expliquen els tècnics des de la Direcció Insular, té el seu origen en què cada vegada hi ha menys ramaders que s'encarreguin de la gestió del bosc i, per tant, l'escassetat d'aliments i de begudes per a la seva supervivència fan que les cabres hagin de baixar de la muntanya.
Així, la capacitat de càrrega de la muntanya ha baixat dràsticament, perquè ja no se sembra, no es gestiona el bosc ni la crema de canyís per afavorir el rebrot i la pastura, ni es mantenen estructures hídriques seculars, que permetien que els animals passessin el període de sequera estival. Antigament, les cabres i, sobretot, les ovelles eren un recurs econòmic de primer nivell per a totes les finques de la serra de Tramuntana i Llevant, i a bona part de les marines insulars.
La realitat és que ateses aquestes circumstàncies les cabres s'estan desplaçant cap a urbanitzacions i infraestructures periurbanes a la serra de Tramuntana, on en els últims anys el terreny està més urbanitzat, i allà troben fonts artificials d'aigua i enjardinaments molt regats. Per tant, es tracta d'un problema en què intervenen molts factors i no té una solució senzilla.
El director insular de Caça, Sebastià Perelló, assegura que «el principal control de les cabres es fa mitjançant la caça i sense el col·lectiu de caçadors la proliferació d'aquesta espècie seria encara més gran. A més, el Consell de Mallorca concedeix autoritzacions excepcionals de control per raons ambientals i de seguretat en zones on la caça no està permesa. La cabra salvatge mallorquina és l'única espècie de caça major a Mallorca, amb un valor cinegètic indubtable».