Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

El Consell de Mallorca treballa per investigar, protegir, conservar, restaurar i difondre el patrimoni marítim de Mallorca, un patrimoni material i immaterial que es caracteritza per la seva diversitat i dispersió. L’integren tota classe de béns de naturaleses ben distintes i variada adscripció: pintures, documents, instrumental de navegació, embarcacions, eines, ormejos, aparells, dites, cançons, derelictes... la llista és tan llarga com la dels bens intangibles i materials que han sorgit fruit de la relació que l’home ha mantingut amb la mar des de l’arribada a l’illa del primer ésser humà, un mariner.

En aquesta secció trobareu informació sobre les possibilitats de viure el patrimoni marítim a través de sortides amb la barca Balear; sobre els projectes propis que es duen a terme en el taller de mestres d’aixa, així com notícies i esdeveniments relacionats amb la protecció del patrimoni marítim en general.

La Balear, és una barca de bou construïda per les drassanes Ballester de Palma el 1924 per anar exclusivament a la vela, i per tant, hereva de les formes tradicionals mallorquines. La Balear va acabar la seva vida activa com a pesquer el 1995 després de més de 70 anys de fer feina a la mar, el seu destí immediat era sofrir un desballestament vergonyós. Conscients de la necessitat de salvar aquest element del nostre patrimoni marítim, des de l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca es va iniciar una campanya de salvament de la Balear que va aconseguir que el Consell de Mallorca, mitjançant la declaració l’any 1998 de la barca com a Bé d’interès cultural amb categoria de monument, es fes càrrec de la propietat de l’embarcació i que es pogués començar el llarg camí de restaurar-la. El procés de restauració es va iniciar l’any 2000 i va acabar l’any 2004. La tasca de restaurar l’embarcació fou una feina que va desenvolupar el taller de mestres d’aixa.

 

Activitats de la Balear des del 2004 fins a l’actualitat

L’embarcació ha desenvolupat un programa d’activitats culturals, esportives i de representació de la Institució promogudes des del Consell de Mallorca. La Balear participa en aquelles proves esportives del calendari de regates de vela llatina de Mallorca i en altres d’embarcacions clàssiques en les quals se’ns demana la seva participació. També és habitual la presencia de la Balear a les trobades marítimes, fires nàutiques i artesanes que s’organitzen a Mallorca, o fora de l’illa, on es demana la seva participació. Així mateix la Balear ha fet nombroses sortides relacionades amb el coneixement del medi natural marítim i el medi ambient. S’han atès les peticions de Parcs Naturals com: Parc de Mondragó, Parc de Llevant, Parc de Tramuntana, Parc natural de sa Dragonera, on es fan activitats, de forma conjunta, que han tingut molt bona acollida. Per altra part la Balear realitza sortides amb grups procedents de distintes associacions i entitats sense ànim de guany, procurant sempre donar resposta a les sol·licituds que ens han fet arribar des dels col·lectius més desfavorits com: infants en risc d’exclusió social, malalts crònics, etc.

També es realitzen sortides amb grups de ciutadans que fan arribar al Consell de Mallorca el seu interès en gaudir d’una jornada de navegació tradicional amb la Balear. Per tal de facilitar i clarificar l’ús públic de la Balear, des de l’any 2009 s’ha establert un nou sistema per a sortir amb la embarcació.

Totes aquestes activitats desenvolupades per la Balear en els darrers anys han aconseguit convertir-la en qualque cosa més que en una embarcació antiga que ha sofert un procés de restauració. La Balear suposa pels mallorquins que estimen el seu patrimoni marítim un símbol viu de la recuperació del nostre passat mariner.

El taller de mestres d’aixa, ubicat a Son Bonet (Marratxí), des de la seva primera actuació amb la restauració de l’embarcació Balear, s’ha dedicat a restaurar embarcacions tradicionals de titularitat pública o pertanyent a entitats i associacions sense ànim de guany, previ la signatura d’un conveni entre el Consell de Mallorca i l’entitat propietària de l’embarcació. Són els casos dels llaüts Alzina, Bé d’interès cultural propietat de l’Associació d’Amics del Museu Marítim, Polar, propietat de l’Ajuntament de Pollença, Port Blau de l’AAMMM (també BIC) i el gussi ENS, propietat de l’Ajuntament de Sóller. Altres restauracions que s’han fet són el gussi Toni, donat al Consell de Mallorca, el llaüt Sete, i una pastera també donada al Consell de Mallorca.

Des de la seva primera actuació el taller de mestres d’aixa del Consell de Mallorca ha col·laborat amb ajuntaments i associacions en la conservació del nostre patrimoni marítim realitzant actuacions encaminades a prestar un servei públic que, ara per ara, no pot realitzar una empresa privada.

El taller fa sortides puntuals a les escoles on el personal explica als nins i nines detalls sobre l’ofici de mestre d’aixa i les barques tradicionals de Mallorca. Des de finals de 2019 presenta una nova oferta d’activitat educativa amb el títol «Els mestres d’aixa i les barques de Mallorca». Es tracta d’una activitat adreçada principalment als alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius, consistent en una visita guiada al taller, on el personal explica el procés de construcció d’una barca de fusta i mostra les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals de Mallorca.

Al llarg de l’any el taller fa diverses sortides a fires d’arreu de Mallorca: “Fira de Medi Ambient” (Palma), “Fira Nàutica de Porto Cristo”, “Fira de l’Esport Nàutic” (Can Picafort), “Fira Nàutica i Gastronòmica de Sípia” (Alcúdia), “Fira del Peix i del Medi Ambient” (Colònia de Sant Pere)...

 

 

A part de la Balear, el Consell de Mallorca compta amb una sèrie d’embarcacions que fa servir en diverses regates i trobades o bé que cedeix mitjançant convenis de col·laboració amb altres entitats, principalment clubs nàutics que les utilitzen per fer cursos de navegació tradicional a vela llatina o bé per participar en regates i trobades: Regata Illes Balears (Club de Mar, Palma); Diada de Vela Llatina (Club Nàutic Cala Gamba, Palma); Trobada d’embarcacions tradicionals de s’Estalella (Llucmajor).

A part de la Balear, aquestes embarcacions són el llaüt de 23 pams Neòfit, el bot de 25 pams Cabrera II i les quatre Dragoneres, que fan servir els més petits. A més el taller compta amb una sèrie de barques a mig fer que es duen a les fires per explicar el procés de construcció d’una barca artesana. Es tracta de dos bots cobertats de 20 pams en Clot i en Bony, un llaüt de 30 pams, el Mayurqa, i un bot de 25 pams, el Cabrera I. S’afegeixen a aquesta flota dues embarcacions restaurades: el gussi Toni i una pastera tradicional.

 

null El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

(05/11/2020)

La proposta de protecció inclou també els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, depenent del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, ha acordat avui iniciar el procediment per a declarar la a vela llatina i els oficis i  coneixements relacionats amb la seva pràctica com a Bé d’Interès Cultural Immaterial. La proposta d’incoació de l’expedient l’ha fet el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i ara seguirà la tramitació necessària fins que sigui aprovat definitivament.

Segons ha destacat la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, s’ha elevat la proposta de Medi Ambient «perquè va en sintonia de la tasca que es duu a terme des de Patrimoni i també des del Museu Marítim de recuperar, preservar i difondre el nostre patrimoni, també l’immaterial i per això també es protegeix tota la tradició i memòria oral vinculada a la vela llatina, amb l’objectiu de mantenir-la viva, que perduri en el temps i ens ajudi a entendre la nostra història i la nostra relació amb la mar».

Busquets ha lloat i agraït la tasca realitzada per Bernat Oliver, tècnic de  Patrimoni Marítim, qui ha elaborat un informe en què s’inclou una memòria històrica, una detallada descripció de la  pràctica de la navegació, dels elements i pertinences, una relació de les tipologies de  les embarcacions tradicionals de Mallorca aparellades de vela llatina i un glossari que esdevé una eina imprescindible per a la incoació de l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial.

Segons ressalta l’informe, «aquesta tècnica de navegació, amb tots els seus estris i oficis, constitueix un dels  exemples dels usos i costums tradicionals que s’han transmès al llarg del temps i que  conformen un ric patrimoni cultural resultant de la relació home i medi ambient». Per això, ha apuntat Busquets, «Amb la protecció de la vela llatina també s’inclouen els coneixements tècnics relatius a la confecció de les veles i a la navegació, el vocabulari propi, i l’ofici de mestre veler per a la confecció de les veles; el de mestre d’aixa, per  a la construcció de les embarcacions que aparellen vela llatina així com el mateix aparell. A més, atès al caràcter immaterial s’ha de contemplar la tradició oral que ha acompanyat la  transmissió d’aquest coneixement popular».

La vicepresidenta segona i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot també ha destacat la feina feta per la unitat de Patrimoni Marítim i ha celebrat el possible reconeixement de la vela llatina com a BICIM tot recordant «la importància que tenen els oficis i els coneixements relacionats amb la navegació a vela llatina i sobretot la conservació i protecció d'una tècnica tradicional que ens permet gaudir de la natura d'una manera sostenible, com es feia abans de la introducció dels combustibles fòssils».

La vela llatina és l’aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca. Es coneix des de temps immemorial i és comuna a altres regions de la mediterrània.  Per vela llatina s’entén l’aparell llatí i la seva tècnica de navegació. L’aparell està  format per una vela (mestra) o més d’una vela (mitjana, triquet, floc), que es poden combinar de diferents maneres.

L’aparell llatí consta d’una eixàrcia i d’una maniobra pròpia que tenen una  terminologia específica que descriu cada element i una terminologia pròpia relativa a  la seva utilització, tant a l’hora de muntar l’aparell a terra com durant la navegació.

A Mallorca, els pescadors han fet servir la vela llatina des de temps immemorial. Les barques de  bou, que arrossegaven l’ormeig propulsades a la vela i per parelles, són els darrers  representants de la utilització de l’aparell llatí en el món pesquer. Exemples que es  conserven d’aquestes barques són els bous Rafael (Palma, 1915), Balear  (Palma,1924) i Sant Isidre (Portocolom, 1925).

HISTÒRIA DE LA VELA LLATINA I VINCULACIÓ AMB MALLORCA

​​​​​​​   
L’informe de Bernat Oliver reconeix que no se sap amb exactitud quin és l’origen de la vela llatina i explica que són vàries les teories que circulen sobre la seva procedència. Hi ha qui diu que fou introduïda a la  Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l’Índic i el mar  Roig, i que a la vegada els àrabs l’haurien copiada de les veles de papallona dels  trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D’altres creuen que l’origen  és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on els vents  constants permetien l’ús profitós d’aparells rodons, era del tot necessari tenir uns  aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.

A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l’antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d’aquest aparell, ja en època  moderna foren els xabecs.

Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva en tot Mallorca però molt  dispersa. Es concentra en l’àmbit de la navegació d’esbarjo, i específicament més  concentrada en petits clubs nàutics que hi dediquen programes per a la seva  promoció (Club Nàutic Cala Gamba), o en àrees costaneres on es conserva flota  d’embarcacions menors tradicionals, com és ara Portocolom i en menor grau Sóller,  Pollença i Alcúdia.

Així, alguns exemples de les embarcacions tradicionals amb vela llatina són el llaüt, el bot, la llanxa felanitxera, el gussi o la pastera.

Tràmits i procediments relacionats