Sínies


   L’agricultura és la primera activitat econòmica que va conèixer l’ésser humà, que va crear enginys per a la seva expansió, com la sínia, que permet extreure l’aigua del subsòl per aprofitar-la. A la Mallorca musulmana, la presència d’horts pot implicar l’existència de sínies, però també hem de suposar que hi havia altres sistemes de regadiu, com els qanats. Sí se sap que a l’illa ja hi havia sínies durant l’època medieval.

Entre els segles xv i xvii hi ha notícies sobre la fabricació del perfeccionament de sínies i altres artificis per treure aigua. En els següents segles es produí la seva expansió a causa de la necessitat de posar en regadiu noves terres per garantir la demanda de productes d’horta.

En un document de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País es descriuen tres tipus de sínies, dues de les quals es mouen amb la força animal i l’altra amb la força eòlica. La lectura del document aporta dades sobre l’existència de sínies simples i complexes, de les que en fa una descripció detallada, destacant-ne la de cadufs.


Tipus de sínies

El treball de camp ha permès identificar diferents tipologies de sínies:

  • Sínia de fusta i cadufs. La més antiga, fabricada exclusivament de fusta. L’extracció de l’aigua es realitza mitjançant cadufs (recipients de fang), de dimensions variables segons la comarca on s’ubica la sínia. Compta amb els elements següents: la roda, d’un únic anell i amb sis radis que parteixen de l’eix central; el rodet, compost per dos anells iguals, paral·lels i concèntrics, units al llarg de la seva circumferència pels bracerols; l’arbre, fabricat a partir d’un tronc sense desbastar d’alzina o ullastre, en el qual s’insereix la perxa, la longitud de la qual determina el recorregut de l’animal.
  • Sínia de ferro i cadufs. Introduïda entre els segles XIX i XX, presenta tots els elements de fosa, exceptuant la perxa. Utilitza cadufs de fang, de vegades substituïts per recipients metàl·lics.
  • Sínia de calaixos. Segurament coetània a la sínia de ferro i cadufs, poc comú a Mallorca. Tots els components són metàl·lics, exceptuant la perxa. Utilitza ferro per a l’estructura del tambor i zinc per als calaixos.
  • Sínia de rosari. Possiblement introduïda a Mallorca durant el segle XX. No utilitza recipients per a l’extracció, sinó baules unides a una cadena que va introduïda en un tub, generalment de fibrociment.

 


Característiques arquitectòniques

Quasi totes les sínies corresponen a un mateix patró, si bé han pogut sofrir modificacions per la incorporació de mecanismes moderns o per haver afegit construccions com casetes per albergar motors o altres edificacions. Aquests són els principals elements arquitectònics:

  1. Mota. Parets d’entre 0’50 a 2 m. L’altura està relacionada amb l’aljub que emmagatzema l’aigua o amb el camp per regar. Les parets es fan amb pedres del lloc utilitzant tant la tècnica de pedra en sec com la de pedra en verd.
  2. Caminet i síquia de l’aigua. Està cobert amb una capa de terra per facilitar la rotació de l’animal i dibuixa la mateixa forma de la boca del pou. La síquia sempre està soterrada.
  3. Pou. En les sínies de fusta i ferro és de forma allargada, rectangular o ovalada. En les de calaixos o de rosari és circular. Les dimensions dels pous varien molt i la profunditat oscil•la entre els 3 i els 25 m.
  4. Coll, columnes i pastera. Les columnes de la sínia estan adossades al coll del pou o bé formen part del mateix cos. Usualment, el coll està construït amb pedres dels voltants. La pastera està feta a partir d’una única peça de pedra, si es tracta de sínies de fusta, o amb morter de ciment.