Restes de ceràmica demostren l’ocupació de Bellpuig en època prehistòrica
(02/05/2023)
Les excavacions arqueològiques han permès documentar estrats i estructures que aporten noves dades sobre l’evolució d’aquest indret
L’equip multidisciplinari que ha duit a terme la intervenció arqueològica a Bellpuig, dirigit i coordinat per Cesc Busquets, ha explicat avui en una conferència a la Cafeteria Teatre Artà les troballes fetes. Les excavacions han permès documentar estrats i estructures que aporten dades noves sobre l’evolució de l’ocupació en aquest indret. L’actuació s’emmarca dins el projecte de rehabilitació del conjunt de Bellpuig del Consell de Mallorca.
La institució insular, a través de la Direcció Insular de Patrimoni, ha destinat 283.000 euros a les excavacions arqueològiques, que començaren el mes de desembre i han finalitzat a principi d’abril. L’objectiu era obtenir tota la informació sobre la història i l’evolució dels edificis i espais pròxims, per a després definir els criteris d’intervenció que s’inclouran en el projecte de restauració, respectant i potenciant els valors patrimonials de l’immoble.
El resultat ha estat la troballa de restes de ceràmica de cocció reduïda i mixta, que demostren l’ocupació d’aquest indret durant l’època prehistòrica. A més, els períodes tardoantic i islàmic (segles VI-XII) es troben representats a través d’alguns murs i una important necròpolis. En total, s’han trobat 41 unitats funeràries, de les quals se n’han excavat 22 en diferents espais del jaciment. També s’han localitzat 4 sitges amb materials ceràmics que feien la funció d’abocadors, atribuïdes al segle XIV.
Així mateix, s’han recuperat alguns elements compatibles amb la Guerra Civil espanyola o el circuit estratègic de la II Guerra Mundial. Es tracta de gairebé 20 beines reglamentàries de Sevilla, pintes de munició, una cullera de context militar, una llauna de conserva del nord peninsular, una rajola anterior a la guerra, una ampolla de Palmil Jiménez (oli de ricí) i fragments de mina Lafitte.
La intervenció arqueològica i l’estudi de les construccions existents també han evidenciat la reorganització d’aquest espai al llarg dels segles. Bellpuig va passar de ser un priorat a transformar-se en una casa de pagès, que poc després evolucionà cap un complex amb una funció més agropecuària, més que residencial.
Continuació del projecte de rehabilitació
A partir d’ara, es durà a terme la consolidació dels murs de la quarta i darrera estança del conjunt de Bellpuig, així com la restauració de la coberta. De fet, l’any 2018 el Servei de Patrimoni del Consell ja va començar a executar amb mitjans propis la consolidació dels murs de les tres primeres dependències. Ara, manca la quarta.
Aquesta intervenció, que finalitzarà previsiblement l’octubre de 2023, té un cost de 260.000 euros, dels quals més de 100.000 euros provenen del fons Next Generation de la Unió Europea.
Una vegada acabada aquesta acció, es preveu condicionar l’espai de l’església, que ja es va rehabilitar anteriorment. Concretament, s’adequarà l’espai i se’n durà a terme la museïtzació per obrir-lo al públic.
El conjunt de Bellpuig
L’any 2004, el conjunt de Bellpuig va ser declarat bé d’interès cultural en la categoria de Monument. Format per una església, envoltada per quatre dependències i una sala polivalent, aquest grup de construccions, i especialment el monestir, és un dels millors exemples conservats del que es coneix com a «arquitectura de repoblament».
D’ençà que aquest conjunt monumental va passar a ser propietat pública l’any 1999, s’han duit a terme algunes campanyes arqueològiques d’intervenció amb mitjans propis del Consell, s’ha rehabilitat l’edifici de l’església, la brigada de Patrimoni hi ha fet una consolidació del mur i s’han duit a terme tasques periòdiques de manteniment i control vegetal.