Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

Membres de feminicidios.net reflexionaren ahir a Inca i avui a Manacor sobre la importància que té una base de dades correcta sobre assassinats de dones per violència masclista

Membres de feminicidios.net reflexionaren ahir a Inca i avui a Manacor sobre la importància que té una base de dades correcta sobre assassinats de dones per violència masclista

(24/11/2016)

El Museu del Calçat i la Pell d’Inca va acollir ahir la primera conferència «Assassinats masclistes. Per què no quadren les xifres?» de les membres de Feminicidio.net, Amèlia Tiganus i Graciela Atencio que avui repetiran a l’espai na Camel·la de Manacor a les 19 hores. Es tracta d’un dels actes organitzats pel Consell de Mallorca aprofitant la commemoració del 25 de novembre, Dia Mundial Contra les Violències cap a les Dones.

 «Una de cada deu víctimes mortals de violència de gènere no està reconeguda en les xifres oficials» Així ho asseguren les dues membres de la plataforma Feminicidio.net, Graciela Atencio, periodista i creadora del portal Feminicidio.net, i Amèlia Tiganus, també membre i activista dels drets humans de les dones. I que han estat convidades per la Direcció Insular d’Igualtat per presentar les seves dades en  les conferències d’Inca i Manacor, amb motiu del 25N.


Segons els estudis que s’han pogut fer gràcies a la base de dades que han creat a Feminicidio.net, les activistes feministes poden constatar des del 2010 realitats molt concretes del que significa realment aquesta xacra social de la violència masclista. Segons el seu registre, a partir d’una aplicació anomenada Geofeminicidio que engloba dades d’entre el 2010 i el 2015, es calcula que hi ha hagut 586 feminicidis (86 %) i 95 assassinats de dones (14 %) a l’Estat espanyol. Tot i així, es consideren xifres oficials 354 casos (el 51,98 %) a causa de la Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral conra la violència de gènere que només reconeix com a crims masclistes els de dones en el marc de la parella o exparella. Però que, segons les dades de Feminicidio, les dones assassinades pel fet de ser dones dupliquen les xifres oficials de víctimes mortals. La mitjana dels casos registrats se situa en 113,5 feminicidis per any. «D’aquest total, només 15 víctimes (un 13,4 %) havia interposat una denúncia contra el seu agressor, 8 contra les seves exparelles o exmarits (un 53,33 %), cinc contra les seves parelles o marits actuals (33.33 %) i dues contra els seus fills (13.33%)», comentava ahir Graciela. «I és que és necessari que es visualitzin tots els assassinats per violència masclista, perquè no es redueix a l’àmbit íntim de la parella, vull destacar que entre el 2010 i el 2015, 50 dones varen ser assassinades pels seus propis fills.»

Les dades que gestionen al seu portal, creuen, poden ajudar a descriure millor quina és la problemàtica a la qual s’enfronta la societat, les institucions i també els serveis de seguretat que han de vetllar per aquestes dones amenaçades. «Per això, reclamam que les institucions tinguin en compte aquest estudi i col·laborin en el seu desenvolupament. En aquest moment, el portal, que ofereix cursos, tallers i dades importants per a la lluita contra la violència masclista, és a punt de tancar, molt a pesar nostre.» Declarà Amèlia.

La distribució dels feminicidis i assassinats per comunitats autònomes és desigual. Melilla, amb un 11,91 %, és la comunitat amb una tassa de prevalença més altra (el doble de la mitjana). Juntament amb Balears (6,31), Astúries (5,77), Catalunya (5,76), València (5,69), Andalusia (5,33) i Galícia (5,30).

En total (del 2010 al 2015), i segons els seus estudis, els feminicidis es poden dividir en 12 categories de les quals en destacam 5: els íntims que varen apujar a 390 (354 víctimes reconegudes), 90 en feminicidis familiars (50 dels quals eren fills que varen assassinar les seves mares), 51 feminicidis no íntims, 31 feminicidis infantils i 22 feminicidis per prostitució.

Amèlia, com a supervivent de tràfic de blanques, s’encarrega de documentar i sensibilitzar sobre aquest tipus d’assassinats: «Les prostitutes són les que pateixen morts més salvatges i tenen menys ajuda, ja que, a més de carregar amb l’estigma, la societat no està preparada per acollir-les en el moment que poden o decideixen escapar d’un negoci brut que només enriqueix i dóna plaer als homes. Moltes d’elles han mort en circumstàncies de tortura i desmembrades en mans d’homes misògins que s’aprofiten de la seva vulnerabilitat.»