Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null Mallorca homenatja amb el primer espai de reconeixement de la memòria als presos del franquisme obligats a construir carreteres

Mallorca homenatja amb el primer espai de reconeixement de la memòria als presos del franquisme obligats a construir carreteres

(08/02/2019)

El memorial està ubicat a la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi i aquest divendres s’ha organitzat l’acte d’estrena d’aquest emplaçament.

Mallorca homenatja amb el primer espai de reconeixement de la memòria als presos del franquisme obligats a construir carreteres. L’Espai de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears espai està situat a un terreny públic, provinent d’un romanent de carretera, en el km 8,3 de l’Ma-6040, al marge dret de la carretera prop dels Banys de Sant Joan, dins el terme municipal de Campos en direcció a la Colònia de Sant Jordi.

Els Banys de Sant Joan foren el primer camp de concentració de presos a Mallorca i es calcula que durant la Guerra Civil a l’illa hi arribaren a haver més de 1.500 empresonats en indrets com el de Campos.

El Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca ha organitzat aquest divendres l’acte d’estrena d’aquest emplaçament dedicat a totes les víctimes de la repressió franquista que foren obligades a treballar en la construcció de carreteres.

A l’acte, que s’ha celebrat aquest divendres al migdia, hi ha assistit un dels últims supervivents empresonat en aquest camp, Gabriel Riera Sorella, així com els familiars d’altres presos que també van ser tancats en algun dels camps que hi va haver a Mallorca entre el 1936-1939. Riera ha dit que «estic satisfet que em feu aquest homenatge, vaig estar a molts camps de concentració de Mallorca i de la Península. S’hauria de fer un homenatge per cada camp que va existir a aquesta illa». I ha finalitzat la seva intervenció amb la frase: «Ojalá no tornin mai!».

A l’acte també hi ha assistit la secretària de l’Associació de Memòria de Mallorca, Antònia Mercadal, qui ha asegurat que «estem encantants amb aquest projecte de restitució de la memòria i reconeixement, sempre ens hi trobaran». I ha acabat recordant que Gabriel Riera «és un imprescindible i un referent per aquells que patiren la repressió».

Per la seva part, la consellera de Territori i infraestructures del Consell de Mallorca, Mercedes Garrido, ha explicat el memorial i ha recordat que «els Banys de Sant Joan de sa Font Santa van ser l’espai on es va ubicar el primer camp de concentració a Mallorca i es calcula que hi arribà a haver més de 300 empresonats». També, ha afegit que «esperam que el que es va viure no es perdi en el record i perduri per sempre en la memòria de tothom».

El conseller d’Economia i Hisenda del Consell de Mallorca, Cosme Bonet, ha asegurat que «on es trobam avui és un dels primers camps de concentració de tota Espanya».

També, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, ha destacat que «avui, sense dubte, és un d’aquells dies que podem aixecar el cap ben alt i amb orgull. Avui es fa justícia. Tot i que aquest homenatge arriba, pot ser massa tard, és moment d’agraïr, reconèixer la lliçó d'humanitat, dignitat, amor i respecte que han demostrat les famílies de les víctimes a qui avui recordam. A ells ,deven veritat, justícia i reparació. És una qüestió de dignitat per superar els malsons d'un passat que alguns segueixen obstinats a no voler mirar».

El duet de corda format per Lourdes Pons al violí i Maria Rosa Canyelles al xelo han interpretat durant l’acte l’himne republicà Himno de riego de José Melchor Gomis i la cançó popular catalana del músic Pau Casals Cant dels ocells.

El projecte

El memorial s’ha realitzat en una superfície de 1.032 m². Per dur a terme aquest projecte, s’ha hagut d’excavar el terreny fins a una profunditat de 2 metres i crear una solera amb materials procedents de la mateixa excavació. El resultat, un amfiteatre que pretén ser un espai de trobada i reflexió sobre els fets que es varen viure en aquest emplaçament ara fa més de vuitanta anys. I l’espai central, amb asfalt, una mostra de la duresa que suposava pels empresonats republicans aquest tipus de treballs forçats. A més a més, s’han trasplantat tres garrovers, que superen les 50 anys, procedents d’altres carreteres de l’illa, com a mostra dels presos que varen construir altres vies i no només la de Campos-Colònia de Sant Jordi.

El projecte també compta amb una estàtua, rèplica del mural de l’escultor Andreu Pascual Frau, titulat Mural d’en Frau, que lloa les persones que foren privades de llibertat, simulant la construcció d’una carretera en trinxera com les que estaven obligats a construir amb treballs forçats.

Altres actuacions han estat la rehabilitació del mur de pedra, la consolidació de la porta d’entrada a la parcel·la, la construcció d’un mur de pedra en sec a dues cares de separació entre les parcel·les i la carretera i, per últim, la col·locació d’elements addicionals com són els bancs, els graons, els panells informatius, les papereres i l’aparcament per bicicletes.

La visita al memorial té dos recorreguts possibles. El primer, adaptat a persones amb mobilitat reduïda que es pot realitzar pel traçat de l’antiga carretera. El segon, s’inicia a l’espai d’arribada a l’ermita de Sant Joan i s’accedeix a través del portal situat al costat de l’aljub.