La integració de les persones amb diversitat funcional en els espais ordinaris és vital
(09/05/2018)
La Direcció Insular d’Igualtat, amb la col·laboració de la Direcció Insular de Persones amb Discapacitat, han organitzat unes jornades per reflexionar sobre la situació de les dones amb diversitat funcional i posar de manifest les capacitats d’aquest col·lectiu.
La primera ponència l’ha feta Soledad Arnau, presidenta de l’Institut de Pau, Drets Humans i Vida Independent (IPADEVI), investigadora i activista. El concepte de discapacitat, segons Soledad, ha caducat i ha donat lloc a un concepte nou en positiu que veu en aquestes persones la diversitat funcional. «Les persones amb diversitat funcional si no estam en espais ordinaris, ens perdem molt, però també la resta de la societat, ja que tenim molt a aportar.»
Segons Soledad, la sobreprotecció és el pitjor que pot passar, ja que crea violències, entre les quals hi ha la de gènere, i també es creen persones molt vulnerables a les quals els costa distingir entre una carícia i abús. És necessari, aleshores, reflexionar sobre la vida independent com a política social que realment respecti els drets de les persones amb diversitat funcional, parlar del feminisme des de la diversitat en la qual les dones puguin aportar coneixement i teoria. En definitiva, Soledad creu que «és necessària una educació inclusiva que realment no existeix, tot i que alguns estan començant a fer-ho, però s’ha de deixar de crear espais d’educació especials i posar aquests recursos a les escoles ordinàries. És necessari fer una societat més respectuosa amb les diversitats, perquè cal educar des de petits en la diversitat, ja que si no tenim una societat adulta segregadora.»
«Hem de fixar-nos en les necessitats de cada una de les persones per aconseguir una igualtat real i, per això, hem de ser conscients de les capacitats i necessitats que aporten i requereixen les persones amb diversitat funcional», ha declarat la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón durant l’obertura de la jornada «Dones i diversitat funcional». Aquesta jornada ha tingut lloc al CaixaForum i s’ha enfocat a professionals del sector, associacions i famílies. La voluntat és obrir un espai de debat i reflexió per aconseguir que les institucions siguin part de la solució i no del problema d’aïllament que, moltes vegades, pateixen les persones amb diversitat funcional. En el mateix sentit, el director insular de l'àrea de Persones amb Discapacitat de l'IMAS, José Manuel Portalo ha explicat la col·laboració en aquest acte de l'IMAS per mostrar el seu suport a totes aquelles iniciatives que contribueixin a conscienciar sobre la necessitat de fomentar una societat basada en la igualtat d'oportunitats per a totes les persones.
La ponent Gemma Montes, psicòloga i sexòloga, ha recuperat el fil de Soledad a l’hora de reclamar una desestigmatització de la sexualitat de les dones amb diversitat funcional i n’ha exigit els drets sexuals i reproductius. «Un tabú que està ple de perjudicis i complicacions que moltes famílies i entitats aparten radicalment de les persones amb diversitat funcional per por, desconeixement i per evitar problemes o dificultats que realment no tenen per què existir» ha destacat la ponent.
Durant la jornada també hi ha hagut un espai per compartir experiències i bones pràctiques en el sector, d’entitats com la fundació APROSCOM, que, tenint en compte les dificultats que tenen les dones amb discapacitat per accedir al mercat laboral, treballa per oferir-los oportunitats. Un altre cas és el d’ASPAYM, que ha desenvolupat un projecte enfocat a la joventut des d’una perspectiva de gènere. La intenció és visibilitzar la doble discriminació que pateixen les dones joves en la identitat, en l’orientació sexual, en les relacions interpersonals o en la feina, i ajudar-les a superar-la. En el mateix camí, ASPAS té un projecte esportiu en què tracta de trencar els estereotips de gènere i esport i dona suport a al·lotes joves amb diversitat funcional per poder practicar esports típicament masculins. També s’ha exposat el cas de Maria Servera, una jove de 23 anys amb una gran voluntat superadora, que pinta amb el cap i que ha trobat en l’art la seva via d’expressió i de relació amb el món. Les jornades han estat accessibles per a totes les persones amb diversitat funcional.