Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null La feina de les dones sabateres va impulsar la indústria del calçat a Mallorca

La feina de les dones sabateres va impulsar la indústria del calçat a Mallorca

(13/12/2018)

El còmic Sabateres, l'empremta de les dones de la indústria del Raiguer de la col·lecció de còmics de la campanya «Mallorca té nom de dona», es va presentar ahir al Casal d’Alaró, Son Tugores, i mostra com les sabateres varen fer possible la indústria del calçat de manera silenciosa i discreta, tant a casa com a petits tallers i grans indústries del Raiguer de Mallorca.

Després de cinc còmics editats per la Direcció Insular d’Igualtat, en què les protagonistes eren dones amb nom i cognom que havien estat rellevants per a la història de Mallorca, ahir es va presentar el primer còmic dedicat a un col·lectiu com el de les sabateres. La intenció és fer visible l’aportació, sovint menyspreada o oblidada, de les dones en els diferents àmbits socials. A l’acte, que va tenir lloc al Casal Son Tugores d’Alaró, hi varen participar el vicepresident segon i conseller de Participació Ciutadana i Presidència, Jesús Jurado; la directora insular d’Igualtat, Nina Parrón; la regidora de Cultura, Igualtat i Cooperació de l’Ajuntament d’Alaró, Aina Sastre; la il·lustradora i guionista, Enriqueta Llorca; Sandra Rebassa, membre de Noümen, i Joana Bernat, sabatera.

 


El còmic se centra en la zona del Raiguer i «hem volgut visualitzar els diferents rols de les dones a la indústria del calçat, ja que no només repuntaven, sinó que també dirigien fàbriques i moltes feien feina a casa», relatava Sandra Rebassa, membre de Noümen i encarregada de l’assessorament històric per desenvolupar el còmic.
 

«Ha estat un regal poder fer aquest còmic, però també un repte. És el primer dedicat a un col·lectiu de dones anònim i no a una protagonista concreta. Això m’ha obligat a crear una història inventada, però sempre sent fidel a la part històrica, ja que són còmics amb un caràcter divulgatiu.» Així ho va explicar Enriqueta Llorca, il·lustradora i guionista del còmic. «M’agradaria que les persones que llegeixin el llibre puguin intuir la gratitud i nostàlgia d’una època daurada de Mallorca, en què les dones sabateres varen situar l’illa en el focus de la producció industrial del calçat de primeríssima qualitat.»


Segons Jurado, aquesta és precisament la voluntat del Departament de Participació Ciutadana i Presidència a través de la Direcció Insular d’Igualtat: fer que la societat civil i les institucions reconeguin la importància del treball de les dones i del seu lloc en la societat. «Històricament hi ha moltes dones que han estat rellevants per a Mallorca, però, amb el temps, s’han anat invisibilitzant. No és un fet fortuït, és fruit d’un procés d’oblid conscient per part d’una societat patriarcal que no veia amb bons ulls les seves fites fins al punt que no sabem que va ser una dona la que va descobrir el Myotragus balearicus o la que va dirigir la primera entitat financera d’Europa a Mallorca.»


Amb la campanya «Mallorca té nom de dona», es volen recuperar noms i referents femenins que ajudin a construir una societat més igualitària i en la qual les dones puguin emmirallar-se i inspirar-se, va explicar Nina Parrón.  «Necessitam referents positius de les dones, per sentir-nos orgullosos i orgulloses de les nostres avantpassades igual que ho estam dels nostres avantpassats. I, amb aquests còmics, volem difondre els noms d’aquestes dones i les aportacions a la nostra societat d’una manera didàctica i entretinguda».
 

Per acabar l’acte, Aina Sastre va voler recordar el passat industrial de calçat d’Alaró amb el testimoni de Joana Bernat, una dona de vuitanta-vuit anys que va fer de sabatera en aquella època. «Les dones que treballaven a les fàbriques eren o bé fadrines o bé en edat de ja no tenir fills. Les casades i amb fills petits es veien obligades a deixar les fàbriques per assistir la família. Així i tot, no deixaven de treballar des de casa: feien cortes amb la màquina de cosir pròpia», relata Sastre, a la qual Joana Bernat recorda que no tenien padrines que s’encarregassin dels infants, però que «si feies feina a la fàbrica, estava molt més ben pagat que si feies feina des de casa. A mi m’agradava anar a la fàbrica, així sorties de casa i feies feina amb altres dones amb les quals ens ho passàvem molt bé mentre fèiem feina».