Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null El Consell presenta el Sistema d'indicadors de la serra de Tramuntana, una eina clau per les polítiques de futur d’aquest paratge patrimoni de la Humanitat

El Consell presenta el Sistema d'indicadors de la serra de Tramuntana, una eina clau per les polítiques de futur d’aquest paratge patrimoni de la Humanitat

(13/07/2021)

Es tracta d’una investigació exhaustiva de la darrera dècada recollida en 34 indicadors dins 5 blocs temàtics: cultura i patrimoni, medi ambient, població i socioeconomia, territori i mobilitat, i transferència de coneixement.

La consellera de Territori del Consell de Mallorca, Maria Antònia Garcías, ha presentat aquest dimarts el Sistema d’indicadors de la serra de Tramuntana. Es tracta d’un treball exhaustiu de recollida de dades i de sistematització de variables que s’ha materialitzat en un llibre. «L’objectiu és arribar a conclusions que permetin adoptar mesures i polítiques per la salvaguarda, el foment, la protecció i la dinamització de la serra de Tramuntana. És una eina clau per dissenyar les polítiques del futur d’aquest paratge», ha assenyalat la consellera.

Aquesta investigació recopila informació que s'emmarca en la darrera dècada i està recollida en 34 indicadors dins 5 blocs temàtics: cultura i patrimoni, medi ambient, població i socioeconomia, territori i mobilitat, i transferència de coneixement

Aquest treball ha tingut en compte el comportament heterogeni d'aquest territori del qual formen part 20 municipis i que amb 1.070,9 km² és un dels més extensos del món reconeguts com a patrimoni Mundial per la UNESCO.

El document recull la quantitat de marjades i sistemes hidràulics recuperats, la situació de les finques públiques i de les rutes senderistes, el creixement de la població, el grau de pressió turística, i l'evolució dels diferents sectors econòmics amb una especial atenció a la producció agrícola.

«El repte que tenim davant és extraordinari per tal de seguir preservant un paratge meravellós com la serra de Tramuntana, com a una àrea viva, en constant evolució, però que conserva els trets d'identitat que li han conferit el pas dels segles i de les persones», ha dit Garcías.

Garcías també ha explicat que el Consell ha incorporat aquesta informació a les accions que actualment dur endavant, com són el desenvolupament de la llei Serra i també la posada en marxa a Estellencs i Banyalbufar de plans estratègics basats en l’economia circular partint de la recuperació de marjades i la creació de vincles entre els pagesos i pageses implicats i el sector de restauració i hostaleria local. «És un pla pilot, però hauria de ser el gran referent per canviar el model i impulsar el desenvolupament econòmic», ha afirmat.

Per la seva banda, el director insular de Territori i Paisatge, Miquel Vadell, ha informat de les xifres i dades recollides al sistema d’Indicadors de la serra de Tramuntana, entre les quals destaquen:

  • Anualment s'han recuperat una mitjana del voltant de 5 km lineals de marjades amb l'ajuda de les subvencions concedides pel GOIB. Sóller és el municipi amb més marges recuperats, sumant un total de 3.278 metres lineals, seguits dels municipis de Campanet i Alaró.
  • El 2018 les rutes senderistes obertes i senyalitzades a l’àmbit de la serra de Tramuntana Patrimoni Mundial (STPM) arriben als 384 km, el que suposa un increment del 22,1 % respecte l'any 2010.
  • El creixement de la població  ha estat d’un 1,26%, inferior al 2,05% del conjunt de l’illa de Mallorca. Tan sols 11 dels 36 nuclis de la STPM augmenten de població, destacant Esporles i Puigpunyent.
  • Hi ha més places turístiques que població a Deià, Banyalbufar, Estellencs i Fornalutx. Bunyola, Esporles i Alaró són els municipis amb els valors més baixos de pressió turística.
  • El 75 % de la superfície de la STPM es troba protegida per qualque figura de protecció.
  • La superfície d’olivar s’ha mantingut estable. Els fruiters presenten una tendència a la disminució perdent molta presència a la Vall de Sóller. La resta de cultius han sofert una important disminució de la superfície, del voltant d’un 30%
  • A partir de 2016, i ja analitzant les dades de tots els municipis, l’increment de la superfície ecològica és generalitzat i gairebé es triplica en només 3 anys.

La consellera ha estat acompanyada d’un dels membres de la mesa d’experts de la serra de Tramuntana i doctor en geografia per la UIB, Miquel Grimalt, que ha estat també col•laborador en l’elaboració del llibre.

Vídeos

roda de premsa Territori