Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma commemoren la primera manifestació per l'eliminació de la violència masclista a Palma

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma commemoren la primera manifestació per l'eliminació de la violència masclista a Palma

(24/11/2017)

La mobilització feminista tingué lloc l'hivern del 1979 a Palma, per denunciar els brutals assassinats i violacions de tres dones en menys d'un any a Mallorca. El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Mallorca, dins del marc dels actes al voltant del 25 de novembre Dia internacional per l'Eliminació de la violència cap a les dones, han volgut retre homenatge a les primeres dones que van sortir al carrer a denunciar un problema social que avui dia segueix vigent en la nostra societat.

38 anys després algunes dones de les més de 200 que sortiren aquell 5 de febrer de 1979 han assistit a l'acte de commemoració del que va ser la primera manifestació a Palma, contra la violència masclista; un dia en què els moviments feministes formats encapçalades pel Col·lectiu Pelvis, Dones independents i el Grup per l'Alliberament de la dona; van decidir que s'havia de sortir a denunciar la violació i assassinat de Cornelia Magdalena ArendsKristine Kajvik i Marion Anderson Marshall. A partir d'avui la plaça Espanya, on finalitzaren aquella manifestació, lluirà una placa que rememorarà aquell fet per sempre a la història de Ciutat; una iniciativa que han duit a terme el Consell de Mallorca juntament amb l'Ajuntament de Palma dins de la programació al voltant del 25 de novembre, Dia internacional per l'Eliminació de la violència contra les dones.

"Les ciutats han de tenir la petjada de les fites i lluites de les dones als carrers i als espais públics com per exemple la placa commemorativa que descobrim avui" ha declarat Lucia Segura, directora general d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics.

Jimena Jiménez, membre del Col·lectiu Pelvis, ha llegit un manifest rememorant que era el que estaven vivint les dones en aquells moments. «Vam sortir al carrer gairebé 300 persones, la majoria dones. Portàvem veles i vam recórrer els carrers des de Cort fins a Plaça Espanya. Portàvem una pancarta "Prou agressions, prou violacions" i el nostre missatge molt clar "Cap home mor amb les cames obertes, els calçons blancs a la boca i violat." Érem allà perquè no pensàvem resignar-nos i volíem que la societat i les institucions reaccionessin.»

Adjuntem una part del manifest que es va llegir 38 anys enrera que, tristament, no és molt diferent dels manifests que es puguin llegir demà 25 de novembre.

Extracte del manifest de 1979 «Que no ens expliquin una altra vegada que es tracta de casos aïllats, que no ens expliquin que es tracta de malalts mentals. Aquests crims contra les dones han existit sempre, però el seu increment espectacular en els últims temps està relacionat íntimament amb la complicitat dels mitjans de comunicació de masses, que potser són només fidel reflex dels valors de la societat en què vivim. Una societat òbviament de valors masculins. »

Nina Parrón, directora insular d'Igualtat, ha tancat l'acte donant les gràcies a la lluita feminista per «haver aconseguit un món menys tenebrós per a totes nosaltres; per llençar crits de denúncia que obriren camins d'esperança». Parrón també a ressaltat que molts drets que actualment tenen les dones han estat gràcies a la lluita feminista, com també fets ara tan normals com poder viatjar sola, ser independent, poder treballar, votar, divorciar-se i un llarg etcètera. L'acte ha estat amenitzat per la música de violí de l'alumna del Conservatori de Música de les Illes Balears, Gemma Montón. 

Extracte del manifest de 1979 «Que no ens expliquin una altra vegada que es tracta de casos aïllats, que no ens expliquin que es tracta de malalts mentals. Aquests crims contra les dones han existit sempre, però el seu increment espectacular en els últims temps està relacionat íntimament amb la complicitat dels mitjans de comunicació de masses, que potser són només fidel reflex dels valors de la societat en què vivim. Una societat òbviament de valors masculins. »

L'acte l'han encapçalat el vicepresident segon i conseller de Participació Ciutadana i Presidència, Jesús Jurado; la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón; la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago; la diputada, Silvia Cano; el regidor d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics, Aligi Molina; la directora general d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics.