Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

Vés enrere El Consell a través del Pla Territorial de Mallorca classifica com a sòl rústic 700 noves hectàrees i redueix en altres 450 el creixement urbà de l’illa

El Consell a través del Pla Territorial de Mallorca classifica com a sòl rústic 700 noves hectàrees i redueix en altres 450 el creixement urbà de l’illa

(20/12/2021)

La consellera de Territori, Maria Antònia Garcías, remarca que la modificació número 3 introdueix criteris de Paisatge i de Canvi climàtic, i atén les necessitats del municipis. 

La consellera de Territori, Maria Antònia Garcías, el director insular d’Ordenació Territorial i Paisatge, Miquel Vadell, i el director insular d’Urbanisme, Luís Corral, han presentat aquest dilluns en roda de premsa la modificació número 3 del Pla Territorial de Mallorca que afecta el sòl urbà, urbanitzable o de desenvolupament urbà. Una feina en la que s’ha involucrat tot el Departament de Territori durant any i mig i que es preveu que se sotmeti a aprovació inicial en un ple extraordinari previst pel pròxim dia 29 de desembre.

La consellera Garcías ha destacat que amb aquesta modificació canvia el model anterior, clarifica, actualitza i protegeix més i millor tot el sòl urbà. «Ja no es dirà on s’ha de créixer com feia el pla anterior, sinó com han de créixer urbanísticament els municipis. Introduïm criteris clau: paisatge i canvi climàtic, i atenem a les necessitats dels municipis i del conjunt de l’illa». 

Una de les fites més importants d’aquesta modificació, tal com ha destacat Garcías, és la recuperació de més de 700 hectàrees que queden classificades pel PTI com a sòl rústic. «Una mostra de la Mallorca sostenible que volem. Amb aquesta actuació es conté el desenvolupament urbà com mai s’havia fet», ha dit. La recuperació de tot aquest terreny que passarà a ser sòl rústic es deu a la revisió de dues lleis: la 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears i la LUIB 12/2017 i la del Decret 9/2020.

Una altra fita molt significativa de la modificació número 3 del PTI és la revisió del creixement del sòl urbà. «En un territori insular, el sòl és un bé escàs que cal preservar, per això és necessari avaluar les estrictes necessitats de creixement», ha assenyalat la consellera. La reducció de la previsió de creixement és del 5,45 al 3,22%, el que significa una reducció de 450 hectàrees.

Garcías ha explicat que s’ha reduït un 30% les possibilitats de creixement dels distints municipis, llevat de les capçaleres Palma, Inca i Manacor, on aquest límit davalla en un 20 %, i en els municipis adaptats al Pla Territorial, en els quals la limitació s’ajusta segons el terreny que ja han consumit.

La modificació número 3 també inclou accions per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a la preservació del paisatge. «Els planejaments municipals han d’introduir normes per mitigar el canvi global, evitar l’efecte illa-calor i la impermeabilitat del territori. Així els nous espais lliures públics tindran un 50 % de superfície mínima impermeable i vegetació autòctona», ha assegurat Garcías.

Per la seva banda, el director insular d’Ordenació de Territori i Paisatge, Miquel Vadell, ha explicat les mesures de Paisatge introduïdes a la modificació número 3 del PTI. Vadell ha remarcat el compromís del Consell amb la preservació a través de la seva estratègia i de la creació de l’Observatori del Paisatge, un òrgan amb una ampla participació amb una trentena de membres: entre col·legis professionals, entitats ecologistes, administracions entre d’altres actors.

Vadell ha assegurat que s’estableix com un dels objectius del PTI el desenvolupament del Conveni Europeu del paisatge i es reconeixen com a instruments propis del PTI l’estratègia de Paisatge de Mallorca, el Catàleg de paisatges de Mallorca, les directrius de paisatge, els estudis de paisatge i els d’integració de paisatge. També s’incorpora el concepte de serra de Tramuntana Patrimoni Mundial com a nova Àrea d’interès paisatgístic.

El director insular de Territori i Paisatge també ha destacat que «les edificacions aïllades en sols urbans amb fort pendent hauran de preservar la meitat de la parcel·la no ocupada en estat natural, com a mesura d’integració paisatgística i mitigació del canvi climàtic».

Posteriorment, el director insular d’Urbanisme, Lluís Corral, ha explicat la feina que s’ha fet amb els ajuntaments de Mallorca per acomplir el mandat de l’article 2 del Decret Llei 9/20 referent a les Unitats d’Actuació. Corral ha destacat la feina realitzada pels municipis i la seva implicació i col·laboració amb el Departament de Territori. «Hem analitzat la situació del planejament dels 53 municipis de Mallorca, i hem vist que quedarien 15 afectats pel decret», Alaró, Algaida, Binissalem, Campos, Consell, Deia, Lloseta, Marratxí, Muro, Pollença, Sa Pobla, Santa Maria, Ses Salines, Sineu i Sóller.

El director insular d’Urbanisme ha especificat que 6 municipis -Algaida, Consell, Lloseta, Santa Maria, Ses Salines i Sineu-, han exercit les seves competències per pròpia iniciativa i ja han modificat les zones afectades.

Finalment han quedat com a sol urbà i sense alteració 13 Unitats d’Actuació amb una superfície de 22 hectàrees dels municipis d’Algaida, Campos, Deià, Marratxí i Pollença. I com a sòl rústic, altres 13 Unitats d’Actuació amb una superfície de 19,8 hectàrees als municipis d’Alaró, Algaida, Campos, Deià, Muro, Pollença, Sa Pobla i Sóller.

Vídeos

Rdp territori