Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null Cladera reclama en el Senat que l’Estat i la Unió Europea compensin els efectes negatius de la insularitat a Mallorca

Cladera reclama en el Senat que l’Estat i la Unió Europea compensin els efectes negatius de la insularitat a Mallorca

(17/03/2021)

La presidenta ha participat en la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla

L’equiparació dels consells insulars als cabildos canaris, la millora del finançament, l’aplicació del factor d’insularitat i la part fiscal del REIB, i minvar els efectes de la insularitat sobre els sobrecostos en la inversió pública i la logística, han estat els eixos de la seva intervenció
 

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha participat aquest dimecres en la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla, al Palau del Senat, a on també ha mantingut un encontre amb la presidenta del Senat, Pilar Llop, juntament amb les presidentes i president dels altres consells insulars. 

Durant la intervenció, Cladera ha reclamat un esforç major, tant de l’Estat com de la Unió Europea, per entendre i compensar els desavantatges marcats per la insularitat des de fa dècades i que ara s’han agreujat amb la pandèmia de la covid-19.

Cladera ha començat la intervenció explicant el caràcter autonòmic del Consell i reclamant una modificació de la Llei reguladora de bases de règim local que deslligui el sistema d’organització i de funcionament dels consells insulars del model de les diputacions provincials i que en les lleis que el Parlament de les Illes Balears aprovi se n’encarregui la regulació.

«El vestit de les diputacions provincials ens és petit per donar una resposta adequada a les necessitats de la societat mallorquina i als reptes que planteja aquesta crisi sobrevinguda», ha dit. Cladera ha afegit que «per tot el que no regulin les normes autonòmiques referides als consells, reclamam l’equiparació amb els cabildos insulars canaris, amb els quals compartim un realitat similar».

Una realitat «complexa i no sempre ben entesa des de les institucions estatals i europees», ha destacat Cladera, que ha recordat la «imatge idíl·lica i sovint distorsionada» que es té de Mallorca, associada a l’èxit econòmic i que oblida altres facetes vinculades al fet insular, com tenir un entorn més fràgil i vulnerable, la carestia de la vida, les dificultats logístiques i de producció que perjudiquen les empreses o l’impacte demogràfic sobre el territori.

Cladera ha exposat també les carències de l’Estat per corregir el dèficit estructural d’inversió a les Balears. En concret, la presidenta ha remarcat que el finançament de l’Estat per a les Illes Balears ha estat i és insuficient. «Som dels que més aportam en termes per càpita, però continuam sense rebre fons suficients per garantir un nivell de prestacions com el que tenen altres territoris de l’Estat, malgrat el descomunal esforç inversor social del Govern i del Consell Insular de Mallorca», ha destacat.

Cladera ha reclamat en el Senat una major autonomia fiscal per gestionar els recursos generats a les Illes Balears, així com l’aplicació d’un criteri d’ordinalitat que impedeix desequilibris en el sistema de finançament.

Factor d’insularitat

La presidenta Cladera, que va liderar el procés d’elaboració del nou Règim especial de les Illes Balears, aprovat pel Congrés l’any 2019, com a consellera d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern en la passada legislatura, ha demanat també que es desenvolupi el factor d’insularitat que recull el nou REIB i que no ha estat inclòs en els pressupostos generals de l’Estat d’enguany, la qual cosa fa que les Illes quedin per sota de la mitjana d’inversió.

En aquest sentit, també ha reclamat al Govern espanyol i a tots els partits amb representació en el Congrés i en el Senat que completin el REIB amb el règim fiscal, aprovat com a avantprojecte de llei pel Govern central, però que encara no s’ha tramitat. «Aquestes eines fiscals, valorades en més de 270 milions d’euros, permetran recuperar competitivitat a les nostres empreses i compensar part dels sobrecostos que impliquen la logística i la producció insular», ha afirmat.

Els més castigats

«Som els que més depenem del turisme i la mobilitat, i els que tenim els models menys diversificats, en gran part com a conseqüència de la insularitat. I la pandèmia no ha fet més que agreujar els desavantatges de la insularitat, com ho demostra la caiguda del 22,6 % del PIB de Mallorca», ha destacat Cladera durant la intervenció.

La presidenta del Consell de Mallorca ha agraït els més de 1.000 milions que rebrà Balears del paquet de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial «que s’afegeixen al nostre pla de rescat ‘Mallorca Reacciona’, que vàrem aprovar fa gairebé un any» i ha convidat el Govern espanyol a continuar en aquest camí de reconeixement de la insularitat, per «reforçar les mesures de protecció i de reactivació del turisme i d’altres sectors perjudicats per la pandèmia a través d’ajudes directes, mesures fiscals i programes d’inversió».

A més, Cladera ha reclamat a Europa mesures de correcció de la insularitat com les que ja s’apliquen en altres territoris ultraperifèrics i ha insistit en què el fet insular i la urgència existent de cara a la reactivació es tenguin en compte en els programes que distribuiran els fons europeus.

Durant la intervenció, la presidenta ha agraït la celebració de la ponència per tractar la insularitat en el Senat, cambra de representació territorial, i ha destacat la feina i el to constructiu de les intervencions a tots els senadors i senadores de la ponència.