Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

Vés enrere El Consell de Mallorca presenta la primera guia per prevenir el malbaratament alimentari a Mallorca

El Consell de Mallorca presenta la primera guia per prevenir el malbaratament alimentari a Mallorca

(02/06/2022)

Aurora Ribot: «cal lluitar cada dia contra el malbaratament alimentari»

La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, i el director insular de Residus, Juan Carrasco, han presentat avui en roda de premsa la primera Guia de bones pràctiques per a la prevenció del malbaratament alimentari a Mallorca.

Amb el lema: «Massa bo per tudar-ho, massa bo per tirar-ho», l’objectiu principal de la guia és oferir propostes d’accions de prevenció i afrontar els reptes del malbaratament. En aquest sentit, s’ha dissenyat una guia extensa de la qual es desprenen guies més curtes i específiques adreçades a diferents públics objectius: àmbit domèstic, productors i fabricants, petit comerç i sector HORECA (serveis de càtering i altres espais col·lectius).
 
La guia comença amb una informació general sobre la situació de partida i la normativa relacionada amb el malbaratament alimentari en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic. El document explica que les causes del malbaratament alimentari són moltes i molt diverses, el contextualitza i explica per què i on es produeix.   
 
En relació amb el document, la consellera Ribot ha declarat que «sabem perfectament que es tracta d’un problema que s’ha d’afrontar des de diverses perspectives. Només amb petites accions individuals no podem aspirar a fer un gran canvi, però, si ajuntam l’esforç de totes les persones, podem millorar a escala global. No és igual el repte per a una família, que per a un hotel o restaurant. Per això, hem fet una gran guia general i quatre d’específiques. Cal lluitar cada dia contra el malbaratament alimentari i sobretot recordar que el millor residu és sempre aquell que no es genera».

Ribot també ha valorat molt positivament la feina que ha fet la Direcció Insular de Residus i ha recordat que «aquesta acció s’engloba en el camí que ha iniciat la Direcció Insular de Residus, que ha deixat de ser un simple gestor i s’ha convertit en un actor del canvi i la sostenibilitat».

Per la seva banda, el director insular de Residus, Juan Carrasco, ha insistit que l’objectiu del document és transmetre que «evitar aquestes pèrdues és necessari i beneficiós en molt de sentits, ja que s’optimitzarien els recursos naturals associats i es reduirien els gasos d’efecte hivernacle. Per tant, aquestes guies pretenen conscienciar la població i donar-li eines per reconduir aquesta situació».

Sobre el malbaratament alimentari a Mallorca, la guia presenta informació concreta contestant preguntes com: per què hi ha malbaratament?, quins són els impactes del malbaratament? I una qüestió molt important: saber quina és la nostra petjada alimentària.
 
En l’apartat dels conceptes relacionats, el document recull informació sobre els objectius de desenvolupament sostenible, l’Agenda 2030 i la seguretat alimentària. La guia descriu l’economia circular i el malbaratament alimentari, el sobreenvasament en el sector de l’alimentació i els beneficis de la compra a granel.
 
També es diferencia entre la data de caducitat i la data de consum preferent, i parla de conceptes importants com els aliments de temporada i producte local o km 0, així com la necessitat de tancar el circuit i optar per aliments ecològics.  
 
Objectiu de la guia
 
La finalitat d’aquesta guia és proporcionar les bases per crear i adoptar les mesures i les estratègies de bones pràctiques necessàries per reduir el malbaratament alimentari i les pèrdues alimentàries en qualsevol moment o fase de la cadena agroalimentària.
 
La guia s’adreça a empreses del sector agroalimentari, productors, comerciants i usuaris, en funció de les diferents unitats de consum que hi ha a les Illes, com per exemple:

  • Responsables de la producció primària: sector agrícola i ramader, transportistes, etc.
  • Empreses de comerç i petit comerç: magatzems, centres comercials, empreses dedicades al comerç d’alimentació.
  • Empreses i sectors col·lectius: comerços dedicats al sector serveis, cafeteries i restauració; serveis de càtering, menjadors escolars o altres establiments que serveixen aliments a un gran nombre de persones.
  • Nuclis familiars o unitats de consum domèstic.

 

Per més informació, consulta la guia completa aquí: Guia Malbaratament Alimentari

Vídeos

rdp