Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

El Consell vol declarar la vela llatina Bé d’Interès Cultural Immaterial

(05/11/2020)

La proposta de protecció inclou també els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, depenent del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, ha acordat avui iniciar el procediment per a declarar la a vela llatina i els oficis i  coneixements relacionats amb la seva pràctica com a Bé d’Interès Cultural Immaterial. La proposta d’incoació de l’expedient l’ha fet el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i ara seguirà la tramitació necessària fins que sigui aprovat definitivament.

Segons ha destacat la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, s’ha elevat la proposta de Medi Ambient «perquè va en sintonia de la tasca que es duu a terme des de Patrimoni i també des del Museu Marítim de recuperar, preservar i difondre el nostre patrimoni, també l’immaterial i per això també es protegeix tota la tradició i memòria oral vinculada a la vela llatina, amb l’objectiu de mantenir-la viva, que perduri en el temps i ens ajudi a entendre la nostra història i la nostra relació amb la mar».

Busquets ha lloat i agraït la tasca realitzada per Bernat Oliver, tècnic de  Patrimoni Marítim, qui ha elaborat un informe en què s’inclou una memòria històrica, una detallada descripció de la  pràctica de la navegació, dels elements i pertinences, una relació de les tipologies de  les embarcacions tradicionals de Mallorca aparellades de vela llatina i un glossari que esdevé una eina imprescindible per a la incoació de l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial.

Segons ressalta l’informe, «aquesta tècnica de navegació, amb tots els seus estris i oficis, constitueix un dels  exemples dels usos i costums tradicionals que s’han transmès al llarg del temps i que  conformen un ric patrimoni cultural resultant de la relació home i medi ambient». Per això, ha apuntat Busquets, «Amb la protecció de la vela llatina també s’inclouen els coneixements tècnics relatius a la confecció de les veles i a la navegació, el vocabulari propi, i l’ofici de mestre veler per a la confecció de les veles; el de mestre d’aixa, per  a la construcció de les embarcacions que aparellen vela llatina així com el mateix aparell. A més, atès al caràcter immaterial s’ha de contemplar la tradició oral que ha acompanyat la  transmissió d’aquest coneixement popular».

La vicepresidenta segona i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot també ha destacat la feina feta per la unitat de Patrimoni Marítim i ha celebrat el possible reconeixement de la vela llatina com a BICIM tot recordant «la importància que tenen els oficis i els coneixements relacionats amb la navegació a vela llatina i sobretot la conservació i protecció d'una tècnica tradicional que ens permet gaudir de la natura d'una manera sostenible, com es feia abans de la introducció dels combustibles fòssils».

La vela llatina és l’aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca. Es coneix des de temps immemorial i és comuna a altres regions de la mediterrània.  Per vela llatina s’entén l’aparell llatí i la seva tècnica de navegació. L’aparell està  format per una vela (mestra) o més d’una vela (mitjana, triquet, floc), que es poden combinar de diferents maneres.

L’aparell llatí consta d’una eixàrcia i d’una maniobra pròpia que tenen una  terminologia específica que descriu cada element i una terminologia pròpia relativa a  la seva utilització, tant a l’hora de muntar l’aparell a terra com durant la navegació.

A Mallorca, els pescadors han fet servir la vela llatina des de temps immemorial. Les barques de  bou, que arrossegaven l’ormeig propulsades a la vela i per parelles, són els darrers  representants de la utilització de l’aparell llatí en el món pesquer. Exemples que es  conserven d’aquestes barques són els bous Rafael (Palma, 1915), Balear  (Palma,1924) i Sant Isidre (Portocolom, 1925).

HISTÒRIA DE LA VELA LLATINA I VINCULACIÓ AMB MALLORCA

​​​​​​​   
L’informe de Bernat Oliver reconeix que no se sap amb exactitud quin és l’origen de la vela llatina i explica que són vàries les teories que circulen sobre la seva procedència. Hi ha qui diu que fou introduïda a la  Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l’Índic i el mar  Roig, i que a la vegada els àrabs l’haurien copiada de les veles de papallona dels  trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D’altres creuen que l’origen  és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on els vents  constants permetien l’ús profitós d’aparells rodons, era del tot necessari tenir uns  aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.

A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l’antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d’aquest aparell, ja en època  moderna foren els xabecs.

Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva en tot Mallorca però molt  dispersa. Es concentra en l’àmbit de la navegació d’esbarjo, i específicament més  concentrada en petits clubs nàutics que hi dediquen programes per a la seva  promoció (Club Nàutic Cala Gamba), o en àrees costaneres on es conserva flota  d’embarcacions menors tradicionals, com és ara Portocolom i en menor grau Sóller,  Pollença i Alcúdia.

Així, alguns exemples de les embarcacions tradicionals amb vela llatina són el llaüt, el bot, la llanxa felanitxera, el gussi o la pastera.