Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més arrelaren a la península, sobretot a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquesta de Jaume I.

A l’Europa de l’edat mitjana, moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral per fer-les més entenedores al poble, sobretot durant els cicles de Nadal i Pasqua. Amb el pas dels segles, aquestes representacions varen anar evolucionant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir de manera expressa. Però algunes han arribat fins als nostres dies molt evolucionades, com les representacions de la Passió i els Pastorets.

El cant de la Sibil·la, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X, es va representar per tota la península fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Després, solament ha perviscut a Mallorca i a l'Alguer, convertint-se en un dels pocs exemples vius de les expressions folklòriques religioses d’origen medieval. Avui és un dels trets més tradicionals de les celebracions nadalenques de la nostra illa.

Origen i evolució

Es tracta del cant d’un poema sobre el judici final, el Iudicii Signum, que reproduïa les profecies de la Sibil·la d’Eritrea. Sant Agustí va reproduir els versos d’aquesta profecia en la seva obra De Civitate Dei. El text llatí fou inclòs a un sermó titulat Contra iudaeos, del bisbe Quodvultdeus de Cartago, que es llegia a les matines de Nadal, i mentrestant es representava la processó dels profetes. Hi eren convocats profetes de l’Antic Testament i personatges com Virgili, Nabucodonosor i la Sibil·la d’Eritrea.

La Sibil·la pronunciava un llarg oracle encapçalat per les paraules Iudicii Signum, on profetitzava la venguda de Jesucrist com a jutge i descrivia els terribles successos de l’arribada de la fi del món. La descripció podia ser llarga, amb la processó, o curta, solament amb el cant de la Sibil·la, que podia ser cantada en llatí o en català, pels preveres o per un nin.

Després del Concili de Trento, la reforma del culte va suposar la desaparició de la majoria de representacions i drames no purament religiosos que se celebraven a tot Europa. En 1572, es va deixar de cantar la Sibil·la a la Seu, però es va reprendre en 1575, quan el bisbe Joan Vic i Manrique la va permetre fora de la litúrgia. D’aquesta manera, s’eliminaren la major part de complements teatrals i el cant quedà configurat pràcticament com el coneixem avui. Però la Sibil·la es va continuar celebrant els segles següents, fins esdevenir la tradició nadalenca més antiga i singular de Mallorca.

En 1967, amb la reforma del Concili Vaticà II, el cant de la Sibil·la va tornar al seu lloc natural, la litúrgia de la Nit de Nadal.

La Sibil·la avui

Antigament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que amb el pas dels segles varen substituïr-se per un nin cantor. Actualment, a la majoria de les esglésies de Mallorca continua essent un nin el qui canta, si bé en alguns casos ho fa una nina o una dona.

El nin cantor surt fins al presbiteri o la trona acompanyat per dos o més escolans amb ciris. Entona les estrofes sense acompanyament instrumental -només, entre estrofa i estrofa, s’hi introdueix l’orgue-. Sol anar vestit amb una túnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i una capa; en alguns pobles, la capa es substitueix per una altra túnica. El cap es cobreix amb un barret del mateix color que el vestit.

A les mans, el nin porta una espasa que manté dreta davant la cara mentre dura el cant; quan acaba, amb l’espasa forma una creu a l’aire. En algunes celebracions, quan acaba el cant, amb l’espasa es talla una coca que penja del tornaveu de la trona. Antigament es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.

El president Ensenyat defensa l’autogovern per garantir drets i serveis públics

El president Ensenyat defensa l’autogovern per garantir drets i serveis públics

(29/12/2018)

El president del Consell, Miquel Ensenyat, ha defensat l'autogovern com a “protagonista indiscutible de la consolidació de drets, serveis públics essencials i clau per a la superació de les desigualtats”. Així, durant el discurs amb motiu de la Diada de Mallorca, el president insular ha destacat que la realitat de l'illa conté unes característiques molt diverses. “Hi ha diferents formes de ser mallorquí. Diversitat i diferències que hem sabut conservar i conrear perfer d'elles la nostra riquesa”. En aquest sentit, ha destacat que “ara, quan algunes veus amenacen d'acabar amb aquesta pluralitat i aniquilar les nostres institucions, no podem quedar-nos muts, ni molt manco quiets. Mallorca és, i hi ha de seguir sent, l'expressió real de totes les persones que la componen. Per això, no podem permetre cap atac al nostre autogovern”, ha assegurat.
Miquel Ensenyat, ha reivindicat a més la necessitat d’avançar-se al futur per “mantenir el dinamisme econòmic i corregir els desequilibris territorials i socials”. Amb tot, ha assenyalat que, precisament, “el futur està compromès si no disposam d’un Règim Especial”. En aquest context, ha dit que “Aquest nou Règim Especia ens ha d’igualar en condicions amb la resta de l'Estat i Europa”. Segons Ensenyat, “aquesta compensació és irrenunciable”.

El President del Consell ha fet també una crida a Europa, “un projecte que ha decebut a molta gent” per la seva tímida resposta a la crisi dels refugiats “Ara mateix, a aquesta mateixa hora, milers de nins i nines es troben perduts en alguna frontera del món o intentant salvar la vida a la nostra mar. Així, vull cridar ben fort a favor dels refugiats en qualsevol lloc del món, aquells que s'apilen a les fronteres d'Europa, esperant trobar el que la vida els hi ha negat: una esperança. Aquesta és una de les raons per la qual Europa com a projecte ha decebut a molta gent. Des de Mallorca hem de ser capaços de repensar aquest projecte europeu” ha destacat.

A punt d’assumir les competències (dia 1 de gener) d’igualtat, polítiques de gènere i LGTBI, el president ha recordat que “mai abans havíem presenciat aquest ímpetu i aquesta mobilització mundial que involucra a homes i dones, que clamen per l'erradicació de la violència contra les dones. Davant aquest escenari, l’assumpció d’aquestes competències i la seva gestió des de la proximitat són la millor resposta que podem donar”. Ensenyat també ha tingut paraules per les víctimes de la torrentada que va afectar el Llevant de l’illa el passat mes d’octubre.

Durant la Gala, el Consell de Mallorca ha presentat el videoclip de la cançó “Som molts!” promoguda per la Direcció Insular de Política Lingüística. Es tracta d’una peça que pretén difondre l’ús de la llengua pròpia per part de tots els mallorquins, independentment del seu origen i llengua materna. Javier Vegas, cantant de La Gran Orquesta Republicana, ha compost “Som molts!”, que interpreten ell mateix i altres artistes que habitualment canten en castellà, amb l’acompanyament de La Gran Orquesta Republicana.

Tots ells han estat seleccionats per la seva qualitat i amb la voluntat d’ampliar el públic que escolta música en català. El guardonat director Joan Fullana, conegut per la seva trajectòria tant en la direcció audiovisual com en el món musical i escènic, ha dirigit el videoclip de “Som molts!”, on es reflecteix una Mallorca diversa, actual i intercultural, en què el català és una eina d’inclusió social que obre portes a tothom que s’anima a parlar-lo. Javier Vegas, el Hermano Ele i Maribel Martín 'La Canija' protagonitzen un videoclip colorit i animat, que té com a fil conductor la comunicació.

La Gala conduïda pels periodistes d’IB3 Televisió Pere Sánchez i Maria Antònia Serra ha girat entorn la multiculturalitat, el tema triat enguany pelConsell per ambientar la Diada. A més, l’espectacle “per un món millor” ha visibilitzat el drama dels refugiats a la Mediterrània. Aquest nou format per celebrar la Diada ha comptat amb l’actuació de “Voicello”, una original formació de veu i violoncel que formen la soprano Carme Garí i el violoncel·lista Gabriel Fiol. No han faltat a la Gala el cant de La Sibil·la, interpretat per Neus Sánchez acompanyada a l’orgue per Miquel Bennàssar, així com La Balanguera. Els xeremiers Alexandre Mulet, Mateu Mulet, Pere Joan Martorell i Jaume Sastre també han animat la festa.

La música i la lletra

Patrimoni immaterial de la humanitat