Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Sede Electrónica Mallorca.es Transparencia

ES

Webs oficiales

La Fundació Mallorca Literària difon #VersosContraLesGuerres amb motiu del Dia Mundial de la Poesia

La Fundació Mallorca Literària difon #VersosContraLesGuerres amb motiu del Dia Mundial de la Poesia

(18/03/2022)

A més, coincidint amb el 21 de març, la Fundació Mallorca Literària edita i distribueix un tríptic per a reivindicar i difondre la poesia del Blai Bonet, Miquel Costa i Llobera i Gabriel Ferrater

La Fundació Mallorca Literària celebra el 21 de març el Dia Mundial de la Poesia amb una triple commemoració: el centenari de la mort del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, el centenari del naixement de Gabriel Ferrater i el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Blai Bonet. Es tracta d’una acció desenvolupada en el marc del projecte Poeteca, com a inici d’altres activitats que s’aniran duent a terme al llarg d’aquest any 2022.

Per reivindicar la seva poesia i fer reverdir els seus versos, la Fundació ha editat i distribuït un tríptic amb els poemes Dins un jardí senyorial, de Costa i Llobera; Ets un sol, de Blai Bonet, i Si puc, de Ferrater, a les biblioteques de Mallorca i a altres espais culturals. El Dia Mundial de la Poesia retrà homenatge a tres autors cabdals de les lletres catalanes que perviuen a través dels seus versos. Una festa de les lletres i de les emocions per a iniciar una primavera de bons auguris.

D’altra banda, i coincidint amb una altra celebració poètica, el 17 de març Dia de la Poesia Catalana a Internet, s’inaugura l’acció #VersosContraLesGuerres. Es tracta de la difusió durant 15 dies, del 17 al 31 de març, de píndoles amb citacions de Blai Bonet que resulten profundament vigents pel seu component de reflexió humanista i antibel·licista. Reivindicam, doncs, el poder transformador de la paraula i la necessitat d’acudir al llegat literari i cultural per tenir ben vius i presents els aprenentatges que els diferents conflictes històrics ens han de proporcionar. Aquesta selecció de citacions inclourà nombroses referències a conflictes bèl·lics i socials que protagonitzaren la història mundial del segle XX, i que Blai Bonet sabé recollir i reflectir en la seva obra literària, tant en poesia com en novel·la, dietaris i articles periodístics.

Poeteca és un projecte de la Fundació Mallorca Literària de recopilació i divulgació poètica generat des de la Casa Blai Bonet. Es tracta d’un portal web dinàmic que recull el llegat de Blai Bonet, així com els fons de Damià Huguet i Jaume Pomar. A més, la Poeteca recull la recopilació poètica del projecte d’Antoni Artigues Mag Poesia, així com una compilació viva de poesia catalana actual que està en constant actualització. Amb la Poeteca es construeix un panorama divers, ric i engrescador de la poesia en català, que dona mostra de la gran tradició i vitalitat d'aquest gènere a Mallorca.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Poeta, traductor, orador i prosista. A mig camí entre el S. XIX i el S. XX es considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina. També és una figura cabdal en l'evolució de la poesia catalana moderna: partí d'uns models romàntics, superà la poesia de la Renaixença i dels Jocs Florals, va passar lleugerament pel Modernisme i finalment va enllaçar la seva poesia d'influències clàssiques amb el Noucentisme.

S'nicià amb poemes com El pi de Formentor (1878) o el recull Poesies (1885), . Va continuar amb els reculls De l'agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903) on va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Amb el poema narratiu La deixa del geni va ser guardonat amb l'Englantina dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 1902, el mateix any en el qual va ser nomenat Mestre en Gai Saber i membre corresponent de la RAE. Va evolucionar definitivament cap uns models clàssics i es va consagrar amb l'obra Horacianes (1906). A partir de llavors es va dedicar plenament al sacerdoci i cal destacar-ne d'aquesta etapa l'obra Visions de Palestina (1908), basat en el seu viatge a Terra Santa. Un any després de la seva mort, es publicaren les seves Obres Completes (1923-24). També va traduir algunes composicions esparses de Virgili, Dant Alighieri, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo, Lamartine i Prudenci.

Blai Bonet (1926-1997)

Poeta, narrador i crític. La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l'Escola Mallorquina. És dona a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i poc temps després publica Entre el coral i l'espiga (1952), Cant Espiritual (1953), Comèdia (1960), L'Evangeli segons un de tants (1967), El poder i la verdor (1981), El jove (1987) i Nova York (1991), entre d'altres. Molts d'ells guardonats. En el seu vessant narratiu, despunta amb El mar (1958), i la segueixen Haceldama (1959), Judes i la Primavera (1963), Míster Evasió (1969) i Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972).

Poc temps després Blai Bonet decideix canviar el model narratiu, i escriu quatre diaris: Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992); i La vida i els meus instants (1987), un text autobiogràfic, coincidint amb el bateig de l'escola pública de Santanyí amb el nom de C.P. Blai Bonet.

Gabriel Ferrater (1922-1972)

Escriptor i lingüista. En el camp acadèmic, esbossà una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle.

Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. Els temes principals que travessen de cap a cap la seva obra són l'erotisme i el pas del temps, així com les conseqüències de la guerra civil i la situació de postguerra. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky. Es va suïcidar el 27 d'abril de 1972, al seu pis de Sant Cugat del Vallès. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferraté, li publica reculls de textos, molts dels quals inèdits: Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).