La Comissió de Patrimoni dóna llum verda a la declaració BIC de la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca
La Comissió de Patrimoni dóna llum verda a la declaració BIC de la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca
(02/05/2017)
La Comissió Insular de Patrimoni ha aprovat en la reunió d'avui, per unanimitat, elevar al Ple del Consell de Mallorca la declaració com a Bé d'Interès Cultural Immaterial de la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca. Aquesta declaració com a BIC és una passa indispensable perquè prosperi el procés davant la UNESCO d'una candidatura internacional de la pedra en sec per formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La Comissió Insular de Patrimoni ha donat llum verda a la proposta de declarar Bé d'Interès Cultural (BIC) Immaterial la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca. Aquesta declaració com a BIC parteix d'una petició feta des del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i és una passa fonamental dins la iniciativa de presentar davant la UNESCO una candidatura internacional de la pedra en sec per formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Una iniciativa en la qual participa activament el Consell de Mallorca, juntament amb els altres consells insulars, diferents comunitats autònomes -Galícia, Astúries, Catalunya, Extremadura, Aragó, Canàries, València, Andalusia i Castella i Lleó- i que compta amb el suport de Grècia, Xipre, Portugal, Suïssa, França, Croàcia i Bulgària, a més d'Espanya.
Per a la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, "aquesta declaració arriba just en el moment en què des del Consell estam posant en marxa un Pla director de Patrimoni Immaterial, coincidint amb les línies de feina que s'impulsen des d'altres territoris i que posen a la mateixa alçada el patrimoni immaterial envers el material. L'important és que darrera aquest procediment hi hagi una posada en valor de la feina que s'ha fet fins a dia d'avui respecte a aquest tècnica tradicional i tot allò que l'envolta, com pugui ser la creació de l'escola de Margers, la pervivència d'aquest ofici i la rigurositat a l'hora de posar en pràctica la tècnica i l'aplicació d'aquesta en les restauracions que es fan, com és el cas de la Ruta de Pedra en Sec".
L'informe dels tècnics de Patrimoni, sobre el qual se sustenta aquesta proposta de declaració BIC, fa un repàs als béns mobles vinculats a aquesta tècnica constructiva tradicional, com són les eines pròpies de l'ofici -martell gros, martell petit de punta i el de tall, la picassa, la manuella, el perpal, la civera, el tiràs...-, així com a la seva memòria històrica com a tècnica utilitzada a Mallorca des de temps prehistòrics per adequar coves i balmes per habitatges i aixoplucs de persones i animals. És en la construcció de les grans infraestructures viàries de la Serra de Tramuntana, iniciades a mitjan segle XIX i que s'estén fins a principi del segle XX, quan la tècnica de construcció de pedra en sec assoleix la màxima expressió i perfeccionament.
L'informe tècnic de Patrimoni recull també la importància de la creació de l'escola taller de Margers, l'any 1986, per tal de garantir la pervivència de la tècnica, una escola assumida pel Consell de Mallorca l'any 1988. I la tasca desenvolupada des de llavors per la institució per promoure la formació d'especialistes de la construcció de pedra en sec, una actuació a la qual se sumaren altres ajuntaments i institucions públiques. A data de 16 de juny de 2016, l'informe xifra que a Mallorca hi ha 50 margers i mestres de paret seca en el registre d'artesans.
Aquesta feina es complementa amb diferents iniciatives de protecció de conjunts patrimonials lligats a la pedra en sec a Mallorca i a la creació de la Ruta de Pedra en Sec, un itinerari senderista amb més de 300 kilòmetres de recorregut per la Serra de Tramuntana promogut pel Consell de Mallorca.
Tots aquests elements duen a la conclusió que en la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca concorren els valors que la UNESCO assenyala per merèixer la condició de patrimoni cultural immaterial, ja que la comunitat els considera part integrant i representativa del seu patrimoni cultural.