Consell i Govern recorden els més de 8.000 presoners del franquisme que van fer treballs forçosos per obrir més de 160 km de carretera a l'illa de Mallorca
Consell i Govern recorden els més de 8.000 presoners del franquisme que van fer treballs forçosos per obrir més de 160 km de carretera a l'illa de Mallorca
(14/12/2022)
El projecte, pioner a tot l’Estat, inclou la instal·lació de 6 panells explicatius als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos, i també la senyalització de les carreteres
Iván Sevillano: «Demostrem sensibilitat cap als represaliats de l'època franquista, oblidats durant anys i anys. Des de Carreteres teníem una deute pendent amb la societat mallorquina en aquest sentit i avui estem orgullosos i emocionats per poder fer un pas més en el reconeixement de les víctimes, presoners que varen ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l'illa, i es mereixen tot el nostre homenatge i record».
Juan Pedro Yllanes, vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, i Iván Sevillano, conseller de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, han assistit aquest matí a la presentació al Port de Sóller del projecte de senyalització de les carreteres construïdes a l'illa de Mallorca durant el franquisme amb mà d'obra esclava, presoners i presoneres dels més de 20 camps de treball que es van obrir a l'illa després del cop d'estat del 1936.
Es tracta d'una iniciativa impulsada de forma conjunta per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern i el departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca amb l'objectiu de fer un reconeixement a tots aquells treballadors i treballadores forçosos que van construir les carreteres principals de l'illa, gairebé totes encara en ús, i d'informar la ciutadania sobre l'origen.
El conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, ha explicat que amb aquesta pionera iniciativa, «demostrem sensibilitat cap als represaliats de l'època franquista, oblidats durant anys i anys. Des de Carreteres teníem una deute pendent amb la societat mallorquina en aquest sentit i avui estem orgullosos i emocionats per poder fer un pas més en el reconeixement de les víctimes, presoners que varen ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l'illa, i es mereixen tot el nostre homenatge i record». «La millor manera de no repetir els successos tan tràgics i injustos del passat és tenir memòria i no oblidar», ha dit.
Per la seva part, el vicepresident Juan Pedro Yllanes ha recordat que «es calcula que més de 8.000 persones van treballar de manera forçada, en molt males condicions d'alimentació i treball, en la construcció de carreteres, búnquers o nius de metralladora per tot el perímetre de l'illa de Mallorca, entre el 1936 i el 1942, amb l’objectiu de reforçar la defensa militar de la costa, no només després del cop d’Estat del 1936, sinó també davant d'un possible desembarcament de les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial». «Només a l'illa de Mallorca hi havia fins a 26 camps de concentració». «És la història amagada d'unes carreteres que utilitzen diàriament milers de persones i és important que coneguem les condicions en què van ser construïdes, i que posem en relleu l'abast que va tenir el sistema de treballs forçosos que va imposar el franquisme com a part de la recuperació de la memòria democràtica a les Illes, afegia Yllanes.
Per part seva, «un dels principals sistemes repressius que es van estendre a Mallorca a partir del juliol de 1936 va ser la presència de camps de treball, que van anar obrint de manera consecutiva al llarg del litoral de l'illa. En un primer moment, es van proveir de la mà d'obra de presoners governatius trets de les principals presons de Palma però, a mesura que avançava la Guerra, van començar a rebre la presència de presoners de guerra enquadrats a batallons de treballadors o batallons disciplinaris de soldats treballadors. Aquests presoners van construir a Mallorca centenars de quilòmetres de carreteres sense més eines que un petit martell per picar a terra, a més del mètode de maneta i barrobí —mitjançant el qual un grup d'especialistes rebentaven amb pólvora la roca més dura—», ha explicat la historiadora i investigadora Maria Eugènia Jaume, coordinadora de l'estudi encarregat el 2021 pel Govern sobre les obres realitzades mitjançant treballs forçats a les Balears durant la Guerra Civil i el primer franquisme, i també present en la inauguració del projecte.
Sis panells informatius retran homenatge als treballadors i treballadores forçosos als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos
El projecte de senyalització de les carreteres construïdes amb mà d’obra esclava durant el franquisme inclou 6 panells informatius de 3 metres d’alçada i 1,5 metres d’ample que estaran situats als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos, i recordaran la història de totes aquestes persones i l’origen de les carreteres.
El primer és el que s'ha instal·lat aquest matí a Sóller, on els presoners van obrir diferents carreteres, i està ubicat al costat del mirador del far de Muleta, en una carretera construïda entre el 1936 i el 1938 per presoners mallorquins i peninsulars.
A més, s'instal·larà un segon panell a Calvià, a les proximitats del camp de treball des Capdellà, i tres més a l'entorn del circuit estratègic de la MA-6014, el tram més important dels construïts amb mà d'obra esclava a l'illa, als municipis de Llucmajor, Manacor i Campos.
També s'instal·larà un sisè panell a la carretera que uneix Alcúdia amb el Port de Pollença, ja que en aquesta zona es van establir almenys set camps de treball.
La senyalització a les carreteres, un projecte pioner a Espanya
A més, des del Departament de Mobilitat i Infraestructures s'instal·larà també un total de 60 senyals al llarg de les carreteres de Mallorca —un al principi i un altre al final de cada via i un altre cada 5 quilòmetres—. Dels 166 km construïts pels presoners republicans, el departament senyalitza 133 km, en ser aquests de titularitat i competència insular; el rest de kilòmetres (32,5 km) són titularitat d’altres administracions.
En aquest sentit, Sevillano ha volgut explicar que tant la iconografia com el text dels senyals «seran compartits de manera pública amb la resta d'administracions i territoris de l’Estat que es vulguin sumar a aquest projecte; volem fer una crida en aquest sentit, perquè presoners republicans que van construir de manera forçosa centenars de carreteres lamentablement n'hi ha per tot l'Estat». ««Exportar aquesta iniciativa en l'àmbit estatal redundaria a continuar impulsant la memòria històrica i la sensibilitat de tota una societat per els valors democràtics».
En concret, les carreteres que estaran senyalitzades seran:
Ma-6014, des de s’Arenal fins a sa Colònia de Sant Jordi
Ma-6040, intersecció amb sa Colònia de Sant Jordi
Ma-6101, accés a ses Salines
Ma-6100, es Llombards – sa Colònia de Sant Jordi
Ma-6110, accés al cap de ses Salines
Ma-19, Santanyí-Portopetro
Ma-4012, des de S’Alqueria Blanca fins a la intersecció amb Felanitx-Portocolom
Ma-4010, accés a Portocolom
Ma-4014, accés Portocolom-Porto Cristo
Ma-2220, Alcúdia - Port de Pollença
Ma-1150, accés al far de Muleta
Ma-2124, des de Sóller fins al Port de Sóller
Ma-1012, es Capdellà - Peguera
Ma-1031, es Capdellà - Andratx
Tant els textos inclosos als panells informatius com la ubicació dels senyals han estat acordats per la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtic del Govern de les Illes Balears.