Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Sede Electrónica Mallorca.es Transparencia

ES

Webs oficiales

Consell de Mallorca i la UIB commemoren la revolta de Germania amb una jornada sobre la transcendència del moviment a Mallorca

Consell de Mallorca i la UIB commemoren la revolta de Germania amb una jornada sobre la transcendència del moviment a Mallorca

(06/11/2020)

Consell de Mallorca i la UIB commemoraran l’any que ve el 5è centenari de la revolta de Germania amb unes jornades que, sota el títol “La Germania a Mallorca i la seva transcendència”, pretenen difondre el conflicte social més important de Mallorca i que ha marcat un abans i un després a la història de l’illa. Les jornades les organitza el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, amb el patrocini i col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística.

Les jornades, previstes per als dies 7 i 8 d’octubre de 2021, abordaran quatre gran àmbits: des dels precedents i els fonaments ideològics de la Germania, fins a la Germania, vista per la historiografia moderna i contemporània, entre la història i la política; passant pel context i els esdeveniments, així com per la repressió i canvi social i econòmic, després de la Germania.

Conscients de la transcendència de la Germania i de les seves conseqüències en la història de Mallorca, aquest encontre acadèmic, reunirà a experts de la UIB i altres universitats de l’àmbit de l’antiga Corona d’Aragó. Així mateix, es permetrà la presentació de comunicacions, fonamentalment referides a estudis de cas o locals, com, per exemple, els esdeveniments i les conseqüències de la Germania a diverses poblacions illenques.

Al 1521, les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria les famílies illenques— coincidien amb les d’altres aixecaments anteriors. No obstant, la Germania se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població de l’illa, pel seu caràcter virulent i per la repressió despietada de què fou objecte, seguida de la imposició de càstigs, execucions i de multes importantíssimes.
Aquest moviment suposà una minva molt important de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després. En la història de Mallorca, hi ha un abans i un després de la Germania.

Com a conseqüència de la derrota dels estaments populars es va reforçar el predomini social i econòmic de l’aristocràcia ciutadana, que en l’àrea rural es va fer avinent en la consolidació d’un nou paisatge agrari, basat en les possessions, i que en molts d’aspectes va perdurar fins l’època contemporània.

Aquestes circumstàncies, segons els experts, expliquen que la Germania es convertís en un tema tractat detingudament pels cronistes del Regne i, posteriorment, a partir del segle XIX, en un objecte de debat ideològic i polític. D’aleshores ençà, vindicats pels progressistes i refusats pels conservadors, la Germania i els agermanats aparegueren i desaparegueren, tot depenent dels vaivens sociopolítics, en el viari urbà, en la nòmina de fills il·lustres, en la premsa, en la literatura i en les arts.

A la presentació de les jornades, hi ha participat: el vicerector d’Investigació i Internacionalització, Enrique García Riaza, i la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, que han acompanyat als historiadors Miquel Àngel Capellà, director del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, i Antoni Mas, professor d’Història Medieval i coordinador de les Jornades.