Totes les notícies

Mallorca instal·larà per primera vegada a tot l’Estat «Stolpersteine», en memòria de les víctimes del franquisme

(14/08/2018)

«Stolpersteine» són un petits monuments de pedra que inicialment es dedicaren a la memòria de les víctimes del nazisme, però que aquest desembre s’instal·laran a Mallorca en memòria de les víctimes del franquisme. El creador, l’artista alemany Gunter Deming, es va mostrar receptiu a la petició de l’Associació Memòria de Mallorca de retre homenatge a divuit batles afusellats i un president de la Diputació, i el Consell de Mallorca ha volgut fer possible aquest acte de memòria.

El projecte inicial de «Stolpersteine» ha distribuït més de seixanta mil pedres en homenatge a les víctimes del nazisme arreu de mil vuit-centes ciutats de països arreu d’Europa. Durant el mes de desembre s’instal·laran les primeres pedres en record a les víctimes del franquisme als municipis d’Alaró, Algaida, Búger, Consell, Costitx, Esporles, Inca, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri, Palma, Pollença, Porreres i Sant Llorenç des Cardassar, en commemoració de divuit batles afusellats i un president de la Diputació.

Aquesta iniciativa és pionera a tot l’Estat, ja que les que s’han instal·lat fins ara eren en record a les víctimes de l’Holocaust. Després de molt de temps l’Associació Memòria de Mallorca ha aconseguit que l’autor, Gunter Demnig, ampliï el projecte per la causa memorial a les persones afusellades i víctimes del franquisme. Una proposta que els moviments socials han fet arribar al govern del Consell de Mallorca i en la qual està fent feina el Departament de Participació Ciutadana i Presidència per fer-ho possible.

Avui mateix, representants dels municipis s’han reunit amb el vicepresident segon i conseller executiu de Participació Ciutadana i Presidència, Jesús Jurado, i amb el director insular de Presidència i Relacions Institucionals, Marc Herrera, per conèixer els detalls del projecte i coordinar un calendari. A la reunió i a la presentació posterior hi han assistit també Dolors Marín i Tonina Mercadal, vicepresidenta i secretària de Memòria de Mallorca.

Un fet que, en el moviment memorialista, suposa un pas importantíssim, tant en l’àmbit local com internacional, ja que és un projecte reconegut a tot el món, que la societat europea especialment coneix i respecta i de ben segur que el turista de l’illa apreciarà. A més, aquesta iniciativa impulsada pel Consell de Mallorca farà que la memòria de les víctimes del franquisme sigui no només reconeguda a Espanya, sinó també a tot Europa. Segons Memòria de Mallorca «és una passa que consolida per primera vegada a Europa el reconeixement dels fets històrics de col·laboració de Franco a la Guerra Mundial al costat del feixisme i les intervencions de Hitler a la Guerra Civil espanyola al costat dels colpistes».

El Consell de Mallorca com a institució pública, juntament amb l’Associació Memòria de Mallorca, a més d’aplicar polítiques públiques de la memòria, amb aquesta iniciativa pionera a tot l’Estat de la difusió en l’àmbit europeu de les víctimes del franquisme, obre la porta perquè altres institucions també puguin fer-ho, com per exemple que els ajuntaments puguin incloure, en un futur, més «Stolpersteine» per a altres víctimes del seu municipi.

 Llista de persones a les quals es dedicarà un Stolperstein

- Antoni Adrover Santandreu, Ravenet, batle republicà de Son Negre 

- Joan Alemany Villalonga, de Can Julià, batle republicà de Búger

- Antoni Amer Llodrà, Garanya, batle republicà de Manacor

- Pere Càneves Salas, batle republicà de Pollença

- Pau Crespí Villalonga, batle republicà de Mancor de la Vall

- Jaume Carrió Bauzà, Pompeia, batle republicà de Son Carrió

- Emili Darder Càneves, batle republicà de Palma

- Climent Garau Joan, Marió, batle republicà de Porreres

- Jaume Garcies Obrador, president republicà de la Diputació Provincial.

- Pere Llull Fullana, Tirons, batle republicà d’Algaida

- Joan Mas Verd, Collet, batle republicà de Montuïri

- Antoni Mateu Ferrer, batle republicà d’Inca

- Gaspar Mesquida Serra, batle republicà de Montuïri

-  Joan Parera Gomila, Ramonico, batle republicà de Portocristo

- Josep Pizà Moyà, batle republicà de Consell

- Llorenç Roses Bermejo, batle republicà de Sóller

- Pere Rosselló Oliver, batle republicà d’Alaró

- Tomàs Seguí, Ramellí, batle republicà d’Esporles

- Pere Vallespir Amengual, Bubo, batle republicà de Costitx

PROJECTE «STOLPERSTEIN»

A la ciutat alemanya de Colònia, el desembre de 1992, arran del cinquantè aniversari del decret nazi de deportació dels gitanos ordenat per Himmler, es va inaugurar una placa en homenatge a les prop de mil persones de les ètnies gitanes anomenades romaní i sinte que havien residit a Colònia i que foren detingudes i deportades pels nazis quan arribaren al poder.

L’artista alemany Gunter Demnig fou l’encarregat de dur a terme el projecte que constava d’una placa amb la inscripció de les primeres línies del decret de deportació dels nazis.

Demnig s’interessà i s’informà sobre els fets, tant en arxius com a través de testimonis, i donà una importància especial a localitzar la darrera residència voluntària de la ciutat que tingueren les prop de mil persones deportades de Colònia. Durant el procés de recerca, parlant amb els vilatans, s’adonà que molts no coneixien els fets, ni tan sols els noms de les víctimes deportades, quan en realitat havien estat veïnes i havien format part de la seva comunitat. Per això, decidí retornar aquestes persones al lloc d’on mai no havien d’haver desaparegut: els darrers domicilis coneguts o, si no es coneixien, els llocs de treball, d’assassinats o de desaparició.

Pensà que d’una manera econòmica es podien fer petites peces individuals d’homenatge i de recordatori en forma de llosa, posar-hi una placa i un text identificador i inserir-les en el paviment dels carrers. Arribà a la convicció que era possible recordar no només un grup concret de víctimes en un sol monument situat en un mateix lloc, sinó amb una peça artística personalitzada per a cadascuna de les víctimes del nazisme, una llosa feta a mà amb una placa de llautó i la inscripció «aquí va viure», «aquí va treballar», «aquí va triar la mort» (moltes se suïcidaren des de les seves cases abans que les detinguessin), seguida dels noms, de la data de naixement, de deportació o de mort. 

A partir de llavors, l’artista alemany desenvolupà el projecte «Stolpersteine» (paraula alemanya que significa ‘una pedra en el camí que pot fer ensopegar’).

La col·locació del nom d’una sola persona en una pedra fa més visible i personal la tragèdia i treu de l’anonimat milers d’històries.

L’any 1994, Demnig havia construït en el seu taller dues-centes cinquanta peces que s’exposaren a l’església de Sant Antoni a Colònia. El 4 de gener de 1995, sense tenir permís de l’Ajuntament, en col·locà a les voreres, davant les cases de les víctimes o dels llocs de treball, les primeres. El juliol de 1997, l’Administració de la localitat de Salzburg (Àustria) li permeté col·locar legalment les dues primeres peces dedicades a testimonis de Jehovà assassinats pels nazis a la ciutat. Però hagué d’esperar fins al 2000 el permís de l’administració de Colònia per col·locar-hi totes les que havia projectat per a aquesta ciutat. A partir d’aquell moment, en els anys successius, el projecte prengué força, fou àmpliament difós per la qual cosa adquirí una gran importància i es convertí en el monument recordatori més descentralitzat del món. Actualment n’hi ha més de seixanta mil distribuïdes a més de mil vuit-centes ciutats de països arreu d’Europa.