Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

S’inaugura el bust d’Aurora Picornell

S’inaugura el bust d’Aurora Picornell

(05/03/2019)

El passeig del Born del Molinar llueix des d’avui una veïnada nova, el bust de la jove sindicalista republicana, activista i feminista assassinada pel feixisme, Aurora Picornell. Un homenatge amb el qual el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma volen visibilitzar i recordar la figura i la seva vàlua per a la història de Mallorca.

Aquest és, al cap i a la fi, l’objectiu final de la campanya «Mallorca té nom de dona» de la Direcció Insular d’Igualtat, que vol impulsar polítiques per donar visibilitat a l’aportació, sovint menyspreada o oblidada, de les dones als diferents àmbits socials (ciències, arts, treball, economia, esport, etc.) i sensibilitzar la societat civil i les institucions, reconeixent la importància del treball de les dones i del seu lloc en la societat. Allò que no s’anomena, no existeix. Aquests actes conviden a viure i veure els espais públics des d’una perspectiva no androcèntrica.

D’aquesta manera, s’inicia el 2019 com l’Any d’Aurora Picornell amb la col·laboració de Cort. El primer acte ha estat la inauguració d’un bust de la protagonista, creat per l’escultora Margalida Fonollà.

«Hem cregut adient instal·lar el bust d’Aurora Picornell al Born del Molinar, barri on va créixer i formar-se com a dona activista i sobretot hem volgut coincidir amb una data propera al 8 de març, ja que és una cita que l’homenatjada va reclamar l’any 1934 en un manifest de compromís amb les treballadores i els seus drets», ha explicat el vicepresident segon i conseller de Participació Ciutadana i Presidència, Jesús Jurado, durant la inauguració, en què també ha destacat la importància de la col·laboració institucional entre Consell i ajuntaments per poder desenvolupar polítiques d’igualtat pròximes a la societat. Gràcies a aquesta feina, són ja cuatre els bustos que s’han instal·lat arreu de l’illa, el de Catalina Homar, el de Clara Hammerl, el Dorothea Bate i finalment, el d’Aurora Picornell.

També han participat en l’acte la directora insular d’Igualtat, Nina Parrón; el batle de Palma, Antoni Noguera; el regidor de Joventut, Igualtat i Drets Cívics, Aligi Molina; l’escultora Margalida Fonollà i familiars de l’homenatjada, que han estat els encarregats de destapar l’escultura.

Parrón ha presentat l’escultura de Margalida Fonollà i n’ha destacat el somriure, ja que «durant la seva vida curta, n’Aurora va lluitar incansable pels drets de les treballadores, sense perdre mai el seu somriure i així la volem recordar».

 

El regidor d’Igualtat, Aligi Molina, ha senyalat que “Recordar Aurora Picornell no és només una qüestió identitària: és pensar com aconseguir una vida més digna pel nostre poble, feines més dignes, una millor alimentació i millor salut. De tot això parlam quan la recordam”.

 

Per la seva banda, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha assegurat que “és de justícia fer memòria, recordar els repressaliats; no podem oblidar aquelles persones que donaren la seva vida -moltes d'elles assassinades- per defensar la legalitat de la República, els drets i llibertats democràtiques; més necessari encara quan en aquests moments l'ultradreta ens vol fer retrocedir en el temps fins a les èpoques més fosques de la nostra història. Aurora Picornell era una dona lluitadora, compromesa amb els seus ideals. No podem perpetre que la flama del seu exemple s'apagui mai”.

El bust és l’inici d’una sèrie d’actes que es duran a terme durant l’any i que engloba una taula rodona, un còmic biogràfic i tallers educatius per divulgar la figura de Picornell.

 

Aurora Picornell

 

La breu però, alhora, intensa vida d’Aurora Picornell s’inicia en els anys previs a la proclamació de la II República al barri mariner del Molinar, en el si d’una família profundament polititzada, en un ambient treballador i d’esquerres, una zona amb una problemàtica social intensa. Són els anys dels primers contactes amb les biblioteques i els ateneus, que marquen de manera definitiva el caràcter i les conviccions d’una jove que, ben aviat, mostra desitjos de trencament i de revolta, amb un activisme social molt incipient.

 

Amb l’esclat de la II República és quan té lloc l’eclosió màxima de la militància comunista d’Aurora Picornell que, ben aviat, es converteix en una activista compromesa en nombroses causes, dotada d’una gran oratòria que, entre moltes altres accions duites a terme, funda un sindicat de sastresses. La seva fama cobra tant de renom que, en poc temps, ja és coneguda com la passionària mallorquina. No és d’estranyar, per tant, que als pocs dies del cop d’estat sigui de les primeres dones detingudes que formaran part de la llista de presoneres; en un primer moment, a la Presó Provincial i, posteriorment, a la de Can Sales.

 

El mes de gener de 1937, Aurora Picornell, juntament amb les roges del Molinar i Belarmina González, era assassinada a l’oratori del cementeri de Porreres. Segons conta Francisca Bosch, les seves darreres paraules varen ser: «Podeu matar homes, dones, nins com el meu que encara no ha nat. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?» Segons David Ginard, «una frase lapidària; bella, humana i contundent com poques».

 

«Mallorca té nom de dona»


La Direcció Insular d’Igualtat ha posat en marxa unes actuacions amb el lema «Mallorca té nom de dona», a diferents municipis de l’illa. Les accions es dissenyen anualment amb la col·laboració dels municipis i abracen des de l’assignació de noms de dones a carrers, places, camins i altres espais públics, a l’elaboració de materials divulgatius sobre dones referents lligades a la història i cultura local dels municipis.