Llucmajor ja té el reconeixement de Festa d'Interès Cultural per al Sermó de l'Enganalla
(12/04/2017)
El vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha lliurat aquest migdia al batle de Llucmajor, Bernadí Vives, el diploma que reconeix el Sermó de l'Enganalla com a Festa d'Interès Cultural (FIC) per part del Consell de Mallorca.
L'acte s'ha celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament de Llucmajor, en presència de representants del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, entre ells, la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, membres del consistori llucmajorer i també del convent dels franciscans de Sant Bonaventura de Llucmajor, on es pronuncia el Sermó de l'Enganalla el dia de Pasqua.
Ha estat Miquel Sbert, ponent de l'expedient tècnic sobre el Sermó de l'Enganalla, l'encarregat de fer un minuciós repàs a aquest ritual i acte festiu, declarat Festa d'Interès Cultural (FIC) pel Ple del Consell de Mallorca el 12 de maig de 2016. Segons Sbert, hi ha un seguit d'elements que expliquen que aquest patrimoni cultural immaterial hagi perviscut a Llucmajor al llarg dels anys, gràcies a la recreació de generació a generació dels pares franciscans. "En primer lloc, es tracta d'un combat dialèctic entre pregoner i organista", explica Sbert, "que teatralitza aquesta confrontació de manera atractiva per als fidels, seguint tot un seguit de rituals. Són les paraules contra la música, un esdeveniment previsible però no repetitiu que té com a incentiu per als assistents saber qui guanyarà aquesta confrontació: el predicador o l'organista. Tensió dialèctica, humor blanc, enginy del predicador...tots aquests elements defineixen el Sermó de l'Enganalla, que hem heretat dels nostres avantpassats".
El vicepresident Francesc Miralles ha agraït la tasca duta a terme per totes les persones que han fet possible que aquesta tradició hagi arribat fins els nostres dies. Segons Miralles, aquesta declaració de Festa d'Interès Cultural persegueix un objectiu clar: "atorgar el reconeixement del conjunt dels mallorquins i mallorquines a una part del patrimoni cultural del poble de Llucmajor. Una festa que, per tant, trascendeix l'àmbit municipal i també forma part del patrimoni col·lectiu de tots". Miralles ha explicat que avui el Consell Executiu del Consell de Mallorca ha aprovat la convocatòria d'una línia d'ajudes per donar suport a les Festes d'Interès Cultural, que es publicarà en el BOIB en els pròxims dies, i que els ajuntaments poder fer servir per renovar vestuari, complements i ormetjos relacionats amb aquestes celebracions. "El Sermó de l'Enganalla, precisament, per haver-se transmès oralment de generació en generació és un exemple clar del nostre patrimoni immaterial, que és aquell que no podem tocar però sí que el vivim i el podem sentir perquè forma part de nosaltres".
En paraules del batle de Llucmajor, Bernadí Vives, "és un orgull que una joria de la nostra cultura popular hagi perdurat i segueixi essent, avui en dia, cita obligada per als llucmajorers i llucmajoreres el matí del diumenge de Pasqua".
La declaració de Festa d'Interès Cultural
Segons l’informe elaborat pel Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, el nom d’enganalla prové de la simulació de duel que fan l’organista i el predicador, que tracten d’enganyar-se mutuament “perquè el predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per a enganyar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes". Sembla que fins a al final del segle XIX el Sermó de l’Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca com Montuïri, Algaida, Vilafranca de Bonany i Felanitx, però avui només es conserva a Llucmajor. Amb el temps aquesta celebració ha pres un caràcter més popular i ha esdevingut una de les tradicions més arrelades a Llucmajor, on gaudeix d’una gran participació popular i és percebuda per la gent com un element característic i imprescindible de les celebracions de la Setmana Santa. El Consell de Cultura Popular reconeix l'innegable caràcter viu i dinàmic del Sermó de l’Enganalla, que no és mai el mateix sinó que depèn de l’enginy dels protagonistes i assegura que el fet que desaparegués de la resta de Mallorca i que gaudeixi d’una vigència plena a Llucmajor fan que sigui un element singular del patrimoni immaterial de Malorca, que cal salvaguardar per a les generacions futures.