Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

null La Direcció Insular d’Igualtat publica el llibre Dorothea Bate i Myotragus balearicus

La Direcció Insular d’Igualtat publica el llibre Dorothea Bate i Myotragus balearicus

(20/06/2019)

Es tracta d’una traducció de dos capítols extrets de l’obra Discovering Dorothea Bate, l’única biografia existent sobre la descobridora del Myotragus balearicus escrita per Karolyn Shindler. Gràcies al conveni de l’autora amb el Departament de Participació Ciutadana i Presdiència, s’han pogut traduir les pàgines dedicades als descobriments de Dorothea a Balears durant els seus viatges a les illes. El llibre, que és gratuït es pot adquirir a les dependències de la seu del Consell de Mallorca i també ha estat repartit per totes les biblioteques de l'illa, a més d'associacions o entitats que ho hagin sol·licitat.

El llibre Dorothea Bate i Myotragus balearicus. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils, juntament amb el còmic editat també dins la campanya «Mallorca té nom de dona», acostaran la zoopaleontòloga a la ciutadania. Avui el vicepresident segon i conseller de Participació Ciutadana i Presdiència en funcions, Jesús Jurado i la directora insular d’Igualtat, Nina Parrón han presentat el llibre, que culmina una campanya que ha tingut “uns resultats molt satisfactoris i que ha comptat amb una actitud molt receptiva per part dels ajuntaments implicats”, ha destacat Jurado.

 

D’origen gal·lès, va arribar a Mallorca a inicis del segle xx, per fer tasques de paleontologia. En una època on ben poques dones accedien a la ciència, Dorothea Bate va rompre amb els esquemes establerts i, després de molt temps de recerca, va descobrir, en una cova recòndita del terme municipal de Capdepera, el crani i nombrosos ossos d’un animal extingit, al qual va anomenar Myotragus balearicus, i situà les nostres illes al mapa científic mundial.


La directora insular d’Igualtat ha explicat que “la majoria de la gent donava per fet que va ser un home qui va descobrir el nostre Myotragus, per això, ha estat tan important que Karolyn Shindler la recuperàs de l’oblit i hagi escrit una biografia, que serà accessible a la població de Mallorca amb la traducció de la seva estança a l’illa.” Shindler ha estat precisament l’encarregada de fer el pròleg d’aquesta traducció, que comença amb la coneixença de l’arxiduc Lluís Salvador, gràcies a cites trobades a la biografia de Catalina Homar, escrita per l’Arxiduc.

 

«L’abril de 1909, Dorothea Bate va escriure en el seu primer diari de feina a Mallorca: “ell és l’home més amable i de gran cor que hom pot imaginar, i la gent aquí sembla tractar-lo com si fos un rei. Ell parla amb fluïdesa aparentment en totes les llegües del món civilitzat, ha viatjat arreu del món i coneix informació pràcticament de tots els temes”. L’home de qui parlava era l’Arxiduc Lluís Salvador, amb qui va ser a Miramar en la seva primera visita a Mallorca.

 

Tristament, avui dia ja no tenim el primer diari de Dorothea a Mallorca. Els únics breus extractes que coneixem són cites en la traducció feta l’any 1961 per Freda Smyth de la famosa biografia de Catalina Homar escrita per l’Arxiduc. Molt amablement, William Graves me la va mostrar. No se sap com Dorothea va conèixer l’Arxiduc, ni tampoc quant de temps va quedar a Miramar. A través de Freda Smyth sabem que disposava de “dues bones habitacions, un bonic jardinet i un hort, i que [l’Arxiduc] li mostra la seva possessió un dia i un altre”. Quan Dorothea va marxar, va apuntar en el seu diari: “L’Arxiduc és un acompanyant tan extremadament agradable i interessant que crec que restant a Miramar he tingut una experiència única i molt encisadora”. També va ser una experiència excepcional. La major part dels allotjaments on va restar Dorothea prop dels llocs remots on va excavar eren molt simples i austers.

 

Entre 1901, quan tot just tenia 22 anys, i 1911, Dorothea Bate explorà les illes mediterrànies de Xipre, Creta i les Balears. Va descobrir les restes fossilitzades d’espècies extintes, moltes d’elles noves per a la ciència, en remotes coves a les muntanyes i a penya-segats colpejats per la mar.»