Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

La Comissió d’Artesania actualitza el Repertori d’oficis artesans de les Illes Balears

La Comissió d’Artesania actualitza el Repertori d’oficis artesans de les Illes Balears

(14/07/2021)

S’incorporen nous oficis com el de cerveser, saliner i avarquer. El llistat d'oficis artesans de les Illes Balears aglutina 152 activitats econòmiques diferenciades dins el món de l'artesania.

La Comissió d’Artesania de les Illes Balears s’ha reunit aquest matí al saló d’actes de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, amb un objectiu sobre la taula: estudiar la proposta realitzada pel Consell de Mallorca per modificar el Repertori d’Oficis Artesans (ROA), que ha estat aprovada per unanimitat.

El nou ROA suposarà que hi hagi a Balears 152 oficis artesans, 41 d'aquests són noves incorporacions o fruit d'un canvi de denominació. També es creen cinc famílies noves. La renovació, impulsada a través del Servei d’Artesania del Consell de Mallorca, vol contribuir a millorar la competitivitat i a fomentar el sector artesà, que manté les seves característiques patrimonials i culturals i alhora és un sector innovador.

Entre els nous oficis s’hi troben els de cerveser, saliner, destil·lador d'essències, betlemista, menestral de fibres vegetals, fotògraf analògic, constructor d’instruments musicals, artesà de materials per la bioconstrucció, mestre d'obres en construcció tradicional, marroquiner, enfeltrador, teixidor de teles de llengües o avarquer, entre d’altres. Les famílies noves són: de les Arts de la Mar; de les Arts gràfiques i paper; de les Arts Naturals; de les Fibres Vegetals; i Interdisciplinària.

Aquesta actualització respon al fet que la definició d’artesania s’ha ampliat notablement i ara comprèn una diversitat de tècniques, d’oficis, de maneres de fer i de treballar més diverses. Així mateix, l’aparició de nous materials i conceptes, de creativitats i funcionalitats de naturalesa molt diversa ha suposat un gran canvi en la concepció tradicional.

A més, la revolució digital ha fet que les activitats artesanes s’emmarquin en àmbits diversos, que van des del reciclatge i la transformació d’objectes a través de les arts manuals, així com la innovació de tecnologia punta en els processos productius.
Amb la consideració d’ofici artesà de manera oficial, aquests sectors productius podran optar a les acreditacions d’Artesania dels consells insulars (les cartes artesanes i de mestre artesà). Això en fomentarà la professionalització i els permetrà acollir-se als ajuts econòmics que s’atorguen per a la promoció dels productes, la formació o la millora dels tallers.

La directora insular d'Artesania del Consell de Mallorca, Marta Jordà, ha participat a la Comissió.  L'han acompanyada representants dels sectors artesans de Mallorca: Damià Mulet, Miquel Àngel Benito, Onofre Martorell i Tomeu Fuster.

La trobada ha comptat amb una obertura inicial per part del vicepresident del Govern balear i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius I Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i ha estat presidida per Miquel Piñol, director general de Comerç. També hi han estat presents representants dels altres consells insulars:  la directora insular d'Economia del Consell de Menorca, Maria del Pilar Pons; la consellera d'Habitatge, Comerç i Emprenedoria del Consell de Formentera, Ana Juan Torres; i la directora insular de Comerç, Indústria I Artesania del Consell d’Eivissa, Irene Torres- així com dels sectors artesans de Menorca, Eivissa i Formentera.

La Comissió es crea en el marc de la Llei de 4/1985, de 3 de maig, d’ordenació de l’artesania la qual atribueix a aquest òrgan, entre d’altres qüestions, l’elaboració i actualització del Repertori d’Oficis Artesans, així com impulsar propostes que es considerin necessàries per al foment i el desenvolupament de l’artesania. El Govern és l'encarregat de coordinar aquest repertori d'oficis entre els diferents consells insulars per garantir que hi hagi un únic registre al conjunt de les Illes Balears.