El muntatge "El fill que vull tindre", de la companyia El pont flotant, puja el conflicte intergeneracional a l'escenari del Teatre Principal
El muntatge "El fill que vull tindre", de la companyia El pont flotant, puja el conflicte intergeneracional a l'escenari del Teatre Principal
(09/02/2017)
La companyia valenciana El pont flotant representarà aquest dissabte 11 de febrer, a les 20 hores, l'obra "El fill que vull tindre", un proposta multidisciplinar sobre el conflictes intergeneracionals.
El fill que vull tindre és una creació de Joan Collado, Jesús Muñoz, Pau Pons i Alex Cantó, interpretada per aquests tres darrers. A més, amb l'objectiu d'aprofundir en el tema de les relacions entre diferents generacions, la companyia ha organitzat un taller escènic en el qual hi participen 24 voluntaris que, des d'ahir es desenvolupa al Teatre Principal. Els participants del taller, les sessions del qual continuaran els horabaixes d'avui i demà i el matí del dissabte, pertanyen a dues franges d'edat: de 10 a 12 anys i de 50 a 70 anys. A més, intervendran a la funció del dissabte vespre a la Sala Gran.
Carlos Forteza, director del Teatre Principal, durant la presentació del muntatge s'ha referit a El pont flotant com «la companyia més reconeguda dins l'àmbit valencià, amb un recorregut honest i rigorós, i amb títols d'enorme èxit com Exercicis d'amor o Com a pedres», un muntatge que ja es va poder veure a la Sala Petita del Teatre Principal el 2009. Forteza ha destacat del teatre de la companyia «el joc entre la ficció i la realitat per explicar-se a si mateixos» i l'enorme facilitat per canviar «els registres de la comèdia a la tristor, que fa que el públic surti de les seves funcions amb una mitja rialla o una mitja llàgrima, però sempre amb el plantejament d'un futur esperançador».
Jesús Muñoz ha coincidit amb Forteza i ha precisat que «el plantejament d'El pont flotant sempre ha anat més enllà dels paràmetres comercials o dels paràmetres de producció. I això ens fa plantejar el teatre com una manera de viure, no com una simple professió». És en aquest context que neix El fill que vull tindre, una obra en la qual el paper dels participants en el taller escènic intergeneracional és essencial.
L'obra no és una narració continuada sinó que són diferents històries i quadres escènics que es van enllaçant entre ells. Per aconseguir-ho, la companyia posa sobre l'escenari diferents tècniques i disciplines, com les videocreacions i la combinació de llenguatges gestuals amb llenguatges sonors i més convencionals. «Quin fill vull tindre obre la porta a moltes preguntes més i és un qüestionament del que feim i del que fan els altres, i de com aprendre a educar és una manera de veure com passen els anys», ha explicat Muñoz.
Però lluny d'oferir missatge desencisador i desencantat de l'existència, El fill que vull tindre és un cant a l'esperança que es reflexa en les relacions entre els pares i els fills, entre els padrins i els néts i «en com les societats avancen si les relacions humanes són bones i si tiren cap endavant els uns i els altres». Per això, és necessari «posar-se en la pell de l'altre, en la pell dels pares, dels xiquets i dels iaios», ha conclòs Jesús Muñoz.
El fill que vull tindre es representarà en una única funció el dissabte 11 de febrer a les 20 hores a la Sala Gran del Teatre Principal. Els preus de les entrades oscil·len entre els 5 i els 20 euros.