Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

El Consell de Mallorca duu a terme estudis per verificar que el Parc Natural de Sa Dragonera està lliure de rates

El Consell de Mallorca duu a terme estudis per verificar que el Parc Natural de Sa Dragonera està lliure de rates

(04/09/2016)

Aquests estudis vénen a verificar l'efectivitat de la campanya de desratització duita a terme a l'illa

El Consell de Mallorca ha iniciat aquest estiu una sèrie d'estudis destinats a verificar els resultats de la campanya de desratització efectuada a l'illa a principis de l'any 2011, i que permetran verificar que l'illa és zona lliure de rates.

 

Segons es preveia en el pla de desratització, desenvolupat pel Departament de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient del Govern, a partir del mateix moment de la campanya s'activaren diversos procediments de control destinats a detectar la presència de rosegadors al parc. Amb aquesta finalitat, s'instal·laren de forma permanent a les zones més freqüentades pels visitants, 40 caixes de fusta tipus túnel, on s'hi pot dipositar indistintament aliment o targetes de control de petjades. Aquestes caixes han estat revisades mensualment pel personal del parc.

 

Per altra banda, el personal del parc es va instruir en els diversos indicis que poden indicar la presència de rosegadors, tals com excrements, marques de dents a restes vegetals i animals, llorigueres, etc. I de moment, totes les restes o activitats sospitoses de presència actual de rates i ratolins han estat descartades com a indicis certs.

 

A més, l'evolució d'alguns vegetals especialment sensibles, així com l'increment de la nidificació d'algunes espècies d'aus marines (sobretot l'importantíssim endemisme balear Virot petit Puffinus mauretanicus) fa pensar que tot evoluciona segons el previst al Pla de desratització del parc.

 

Tot i així, entre les previsions del pla de desratització, es va programar que una vegada transcorreguts 5 anys de la campanya, es realitzarien diversos estudis dirigits a tenir coneixement detallat dels resultats. Actualment es du a terme un estudi de la població de sargantanes (Universitat de Salamanca), una revisió de l'atles florístic del parc (Fundació Jardí Botànic de Sóller) i una campanya de instal·lació de trampes de rastre i de càmeres activades per infrarojos (Societat de Historia Natural de les Balears). Aquesta darrera campanya està dirigida específicament a detectar la presència de rosegadors a tots els ecosistemes del parc, mitjançant la instal·lació de 200 trampes de plàstic tipus túnel, amb aliment atraient a l'interior i amb targetes de registre de petjades. Aquestes trampes romandran durant setmanes repartides a tota la superfície del parc, i es revisen de forma periòdica per a substituir les targetes col·locades al seu interior. Així mateix, 5 càmeres detectores de moviment es van canviant d'ubicació, i permeten fotografiar la fauna que acudeix a menjar les esques innòcues que és col·loquen front elles.

 

S'ha de tenir en compte que just abans de posar en marxa la campanya de desratització es va realitzar un treball per a conèixer la població de rates present a l'illa, i es va calcular que hi vivien uns 12.000 individus, que havien estat introduïts per l'home en temps històrics. Els efectes negatius per a la fauna autòctona de les rates són considerables, sobretot sobre espècies animals poc adaptades per a defensar-se dels depredadors. Els aucells marins, que habitualment sols van a terra per a la reproducció, no tenen capacitat física per a defensar-se de carnívors terrestres no autòctons de l'ecosistema. Per aquesta raó, la rata negra ha estat inclosa entre les 100 espècies invasores més nocives del món per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

 

El cicle de reproducció de la rata negra abasteix tot l'any, tenint entre 3 i 5 ventrades per any. El cicle de gestació és d'uns 21 dies, i la mitjana entre 5 i 16 cries, essent el més habitual de 7 o 8. Amb aquest cicle reproductiu, el sol fet que haguessin quedat a sa Dragonera unes poques parelles de cria, la població assolida durant aquests 5 anys, tindria ja una mida més que respectable. A més, amb tota seguretat molts exemplars s'haurien desplaçat a les zones d'ús públic (cala Lladó, miradors, fars, cim de na Pòpia...), on més fàcilment poden trobar aliment.

 

En cas de confirmar-se que no hi ha presència de rosegadors al parc, sa Dragonera serà l'illa més gran de la Mediterrània on s'ha aconseguit eradicar totalment aquesta fauna introduïda.