El Consell aprova la Declaració Institucional sobre la crisi de refugiats a Europa
(14/09/2015)
El Consell de Mallorca es posiciona sobre la crisi de refugiats a Europa i aprova una Declaració Institucional d'accions al ple del Consell Insular de dia 10 de setembre.
Tres anys després de l’inici del conflicte a Síria, i segons dades de l’ACNUR, més de tres milions de persones han abandonat ca seva i han buscat refugi segur a països propers com el Líban, Jordània, Iraq i Turquia. Només el Líban acollia, el 2014, més d’un milió de sirians, cosa que suposa una gran pressió sobre els recursos i infrastructures del país. Jordània allotja el segon camp de refugiats del món: Za’atari, que acull més de 100.000 sirians que han escapat de la guerra. A més, uns 6’5 milions de sirians estan desplaçats dins del país.
Els infants són els principals afectats per aquest conflicte: 5’5 milions de menors estan desplaçats, segons l’ACNUR, i 10.000 han mort a causa de la guerra.
Ens trobam amb la crisi de refugiats més gran des del genocidi de Ruanda, fa més de vint anys, i Europa es troba amb una crisi humanitària sense precedents en temps de pau. La resposta de la Unió, llastimosament, ha estat deficient: mentre que els països veïns carreguen amb el pes de l'èxode -el Líban, Jordània, Turquia, l'Iraq i Egipte acullen el 97% dels refugiats sirians-, el conjunt de la UE s'ha ofert, fins ara, a acollir-ne un número insuficient.
Europa està reaccionant a aquesta crisi amb mesures aïllacionistes que no estan fent sinó agreujar el problema. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), “les fronteres s'estan tancant i les alternatives legals amb les quals compten els refugiats estan desapareixent”; això fa que els refugiats no tenguin cap via d'entrada legali es vegin abocats a de cercar-se un futur entrant clandestinament a Europa. Unes 300.000 persones desplaçades han arribat al nostre continent en el que va d'any, xifra que supera el total registrat en tot 2014.
En el que duim d'any, desenes de milers de persones han intentat accedir a la Unió Europea a través de la ruta dels Balcans Occidentals que uneix Grècia, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Sèrbia i Hongria. Tanmateix, els refugiats que arriben a través del Mediterrani a aquests dos països només ho fan de pas: el vertader objectiu és arribar a països del nordoest d'Europa..
No obstant això, la ruta està plena de dificultats. A l'altíssim perill de creuar el Mediterrani - segons l'ACNUR des que va començar l'any i fins al maig havien mort a la Mediterrània 1.754 persones que fugien de conflictes armats a Síria o Líbia- s'uneixen les dificultats en les fronteres d'Europa.
En el pas entre Grècia i Macedònia s'estan produint aquests dies violents disturbis. Milers de persones arriben al dia per a tractar de creuar la frontera, segons dades de l'ONU. Encara que el govern de Macedònia assegura que les mesures preses són per a la seguretat del seu país i que està seguint els tràmits habituals per garantir el pas a qui sol·licita l'asil, ACNUR reclama al govern que apliqui “els mecanismes necessaris per establir una gestió de les seves fronteres ordenada i sensible a qüestions de protecció internacional”. Cada vegada arriben més persones a la frontera i menys aconsegueixen creuar-la, per la qual cosa en el costat grec s'estan vivint aglomeracions que precisen “d’assistència urgent”, segons l'organisme de l'ONU. La policia de Macedònia va arribar a utilitzar gasos lacrimògens contra les famílies que tractaven de creuar el pas.
El tancament de fronteres no és una novetat aïllada. La ruta dels refugiats continua després de l'eixida de Macedònia creuant Sèrbia per passar a Hongria, on la principal mesura per solucionar el problema migratori consisteix a alçar una tanca de quatre metres d'altura al llarg de 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia. Per a ACNUR, una mesura així podria servir per a “forçar a les persones refugiades a posar-se en mans de traficants i xarxes de tracta” i no solucionar el problema, sinó agreujar-lo.
Aquest tipus de mesures aconsegueixen el seu exponent més discriminatori i extremista en la frontera eslovaca. Sempre amb arguments de seguretat i culturals, el primer ministre va anunciar un nou criteri per permetre el pas per la seva frontera als refugiats, principalment sirians: que siguin cristians. No acceptaran sirians musulmans perquè, segons diu el Govern eslovac, “no podrien integrar-se”. Eslovàquia pretén controlar la religió dels refugiats mitjançant el seu registre en la frontera, encara que assegura que no es tracta de cap mesura discriminatòria.
Aquesta crisi humanitària que arrossega desenes de milers de persones a les portes d'Europa fugint de la guerra i la violència és aprofitada per l'extrema dreta per traure partit del seu discurs xenòfob.
Pel seu costat, el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, així com altres entitats d’ajuda als refugiats, han instat la Unió Europea a que doni acollida a les persones refugiades garantint-los un entorn segur. Les persones que fugen del conflicte, la inseguretat i la persecució tenen dret a protecció internacional, i els països han de garantir que les persones que migren puguin tenir accés a una assistència humanitària essencial. Com diu l’article 14 de la Declaració Internacional dels Drets Humans “en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països”.
Per tot això el Consell de Mallorca
Primer – Instarà el Govern espanyol a incrementar el suport, tant financer com tècnic, al Pla de Resposta Regional de Nacions Unides per a la crisi de Síria.
Segon - Instarà el Govern espanyol promoure, en el si de la Unió Europea i amb les repúbliques balcàniques no comunitàries, una resposta adequada a la crisi humanitària que s’està vivint a Síria. Així mateix, encoratjarà el Govern espanyol i el Govern de les Illes Balears a demostrar el seu compromís i la seva solidaritat vers aquesta emergència humanitària i acollir de forma solidària i responsable les persones refugiades que proposi la Comissió Europea, amb prioritat per a dones i infants en risc, persones amb necessitats mèdiques o amb discapacitats i altres amb necessitats especials de protecció.
Tercer – Donarà suport a les administracions locals que decideixen oferir la seva col·laboració per a acollir refugiats de forma temporal, en funció de les seves capacitats, a través de la coordinació de l’Assemblea de Batles i Batlesses i del Fons Mallorquí de Solidaritat, destinant-hi els recursos necessaris per tal de poder atendre’ls de forma digna, professional i responsable.
Quart – Declarar Mallorca terra d’acollida i manifestar la solidaritat dels pobles de Mallorca cap als pobles i les persones perseguides o que fugen de la guerra.