Dol al Consell i al Teatre Principal per la mort de Serafí Guiscafré
(29/10/2015)
La notícia de la mort de Serafí Guiscafré ha causat una gran consternació i dol entre tot l’equip humà del Teatre Principal. Serafí Guiscafré, director del teatre entre 1980 i 1993 i cofundador del Cor del Principal, va morir el vespre del dimecres 28 d’octubre, a l’Hospital de Manacor, a l’edat de 92 anys. El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports se suma al condol per la pèrdua d'un referent de les arts escèniques a Mallorca. Les banderes oficials del Teatre Principal es mantindran a mitja asta durant tres dies.
Nascut a Artà el 1923, Serafí Guiscafré Genovard va ser actor, autor, director i gestor teatral. El 1980, en el començament de l’època pre-autonòmica, rebé l’encàrrec d’activar el Teatre Principal com a teatre públic. Poc a poc va anar dotant al teatre de projectes i iniciatives, que han anat configurant la fesomia d’aquesta sala històrica de Palma. De Serafí Guiscafré va sortir la iniciativa de crear una temporada d’òpera i d’un cor d’òpera, tasques de les quals s’encarregà executivament el mestre Rafel Nadal, finat el passat mes de setembre. Guiscafré deixà la direcció del Teatre Principal el 1993, quan es jubilà als 70 anys, però seguí durant dos anys més, fins el 1995, com a responsable de la temporada d’òpera.
Com a director d’escena, s’encarregà de dirigir molts de muntatges d'èxit, tant de sarsuela i d’òpera com teatrals. Destaquen, entre moltes d’altres, El anillo de hierro, de Miquel Marquès (1985); Doña Francisquita, d’Amadeu Vives (1986); Carmina Burana, de Carl Orff (1987); i Don Juan Tenorio, de José Zorrilla (1987), un muntatge del qual se’n van arribar a fer 32 funcions i totes es van omplir.
La darrera obra que Serafí Guiscafré dirigí al Teatre Principal va ser l’òpera Carmen, de Bizet, fa només quatre anys, el maig de 2011, dins la XXV Temporada d’Òpera; i se n'encarregà de la direcció escènica.
El desembre de 2013, durant una de les funcions de la producció de la sarsuela Luisa Fernanda, Serafí Guiscafré i Rafel Nadal, reberen un càlid homenatge del Cor del Teatre Principal, i de tota la institució, precisament quan es complien 30 de la creació de la formació coral.
Però la tasca de Guiscafré com a director del Teatre Principal no se limità a la lírica. Va ser el responsable de dotar tècnicament el teatre per adaptar-lo als nous temps i permetre'n el desenvolupament com a teatre públic de referència. Va ser l’impulsor del Premi Teatre Principal de Texts Escènics, i d’un certamen de pintura que promogué amb l’objectiu de que la institució tengués un fons patrimonial artístic.
Durant la seva època com a director del Teatre Principal, Serafí Guiscafré programà companyies de la qualitat del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya amb Maria Rosa (1983), Dagoll Dagom amb Glups! (1984) i Antaviana (1985), Compañía Nacional de Teatro Clásico amb El médico de su honra (1986), Els joglars amb Bye Bye Beethoven (1987) o la companyia de Pedro Larrañaga amb Los ochenta son nuestros (1989).
Amb motiu de la mort de Serafí Guiscafré, les banderes oficials del Teatre Principal es mantindran a mitja asta durant tres dies.