Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

El musical «Happy end», al Teatre Principal, obri la col·laboració entre el Consell de Mallorca i la Generalitat Valenciana

El musical «Happy end», al Teatre Principal, obri la col·laboració entre el Consell de Mallorca i la Generalitat Valenciana

(27/01/2017)

L'arribada, aquest cap de setmana, de la coproducció de l'Institut Valencià de Cultura i de la Diputació de València, representa l'inici d'una línia de col·laboració en matèria cultural i, en especial, en les arts escèniques entre el Teatre Principal i la xarxa de teatres valencians. "L'objectiu és millorar la mobilitat i donar major projecció a les produccions que neixen en els nostres territoris", ha explicat el vicepresident primer, Francesc Miralles.

Happy end, un musical amb texts de Bertolt Brecht, música de Kurt Weill, es representarà aquest cap de setmana a la Sala Gran del Teatre Principal en dues funcions, el dissabte 28 de gener a les 20 hores, i el diumenge 29 a les 19 hores.

 

Aquest muntatge, a càrrec de Teatre del Poble Valencià, és una producció de l'Institut Valencià de Cultura amb la col·laboració de la Diputació de València i enceta una línia de col·laboració entre aquestes institucions i el departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

 

Durant la presentació de l'espectacle, Francesc Miralles, vicepresident primer i conseller de Cultura del Consell de Mallorca, s'ha referit a aquests acords com «la concreció d'una línia fonamental per a nosaltres, una línia per col·laborar amb espais i entitats amb els quals compartim llengua i cultura, perquè entenem que permet un enriquiment cultural mutu i perquè és necessari ampliar els horitzons dels nostres creadors».

 

I tot plegat amb l'objectiu «de reforçar el teixit cultural i donar projecció a les nostres produccions escèniques». Un primer fruit d'aquest nova línia de col·laboració amb les institucions valencianes són les quatre funcions de Guium, o la ciutat adormida, una coproducció del Teatre Principal de Palma amb La Fornal, que a principis de febrer es podran veure al Teatre Rialto de la ciutat de València; i les funcions de Ningú no va als aniversaris a l'estiu, coproducció del Teatre Principal amb Lluki Portas, que al març es podran veure a Las Naves de la ciutat del Túria.

 

A la presentació de Happy end, també hi han assistit Rosa Pérez, diputada provincial de teatres de la Diputació de València, i Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Ambdós han coincidit amb Miralles en la necessitat d'establir forts lligams de col·laboració en matèria cultural entre Catalunya, València i les Illes Balears.

 

Una comèdia musical

 

Happy end és una comèdia musical, en clau de cabaret, i narrada com una pel·lícula de cinema negre, que relata com una banda de gànsters i un exèrcit de salvació dedicat a redimir ànimes perdudes, decideixen unir les forces per combatre a un enemic comú, els excessos del capitalisme. Amb la direcció escènica de Salva Bolta i la direcció musical de Jesús Salvador «Chapi», compta amb l'actuació de catorze actors i, a la vegada, cantants, i la música en directe de l'Orquestra Ensemble Arts, formada per vuit músics.

 

Per Salva Bolta, Bertolt Brecht i Kurt Weill «són figures trascendentals i molts influents dins el teatre i el teatre musical del segle XX» que a Happy End «critiquen el poder del capitalisme, de la corrupció i el poder dels diners. Fa un segle Bertolt Brecht parlava del poder manipulador del capitalisme i cent anys després veim plena vigència del seu missatge amb la pujada al poder de personatges com Trump». Convé recalcar que l'autora de les cançons és Dorothy Lane, pseudònim que utilitzaren Elizabeth Hauptmann i el mateix Brecht a l'hora compondre els temes.

 

A més, per Bolta aquesta obra «és el més pur exemple del teatre èpic de Brecht, perquè trasllada al públic la responsabilitat de pensar sobre els fets portats a escena. L'autor ens ofereix l'oportunitat de de convertir-nos en espectadors actius i ens imposa el treball de qüestionar la nostra postura sobre l'ètica dels fets que es narren». A tot això, hi contribueix la particular escenografia que, perseguint els ambients dels cabarets d'entreguerres, s'encaixona sobre els espectadors de platea i així l'escena es desenvolupa molt prop del públic.