Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Mallorca.es Transparència

CA

Webs oficials

Totes les notícies

El documental “El crit de les dones. La Germania de Mallorca (1521-1523)” s’estrena dilluns

El documental “El crit de les dones. La Germania de Mallorca (1521-1523)” s’estrena dilluns

(10/06/2022)

La producció d’aquest documental ha estat possible gràcies a les subvencions de Política Lingüística per a projectes relacionats amb el 500 aniversari de la Germania a Mallorca 

Dilluns s’estrenarà a Sa Nostra el documental “El crit de les dones. La Germania de Mallorca (1521-1523)”, una producció cinematogràfica que recull sis relats interpretats per altres tantes actrius, sobre el tema de la presència de les dones a la Germania de Mallorca, a inicis del segle XVI, esdeveniment considerat un dels més tràgics de la història de l’illa, per la gran repercussió humana, social i econòmica que tingué en la societat de l’època i per la gran mortaldat que va provocar. El projecte va rebre 4.761,35 € amb càrrec a la Convocatòria d'ajuts per a projectes relacionats amb el 500 aniversari de la Germania a Mallorca que vam atorgar l'any passat 2021.

La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha recordat que des del departament es va considerar important convocar ajuts per a la realització de projectes relacionats amb la Germania mallorquina,  “un esdeveniment transcendental en la història de Mallorca que pensam que necessita ser recordat i reivindicat”.”I amb aquests ajuts s’han pogut dur a terme actes relacionats amb la germania i també s’han realitzat productes culturals que perduraran en el temps per a recordar els agermanats”, ha afegit la vicepresidenta.

A més, aquest documental amb textos originals, guió i direcció d’Antoni Mª Thomas, es fa amb perspectiva de gènere i ens presenta personatges femenins interpretats per les actrius Carme Serna, Aina Zuazaga, Alícia Garau, Marga López, Apol·lònia Serra i Neus Cortés.

Segons Thomas, és comú que en els fets històrics col·lectius, el paper de la dona apareix en segon terme, amb escasses referències concretes. Una mostra està en la documentació coneguda i estudiada sobre la Germania a Mallorca. Un temps convuls que creà personatges com el paraire Joan Crespí o el barreter Joanot Colom, caps que varen ser de la revolta. Però i entre molts d’altres, també intervingueren personatges femenins dels quals tot just ens han arribat noms, oficis, situacions personals o fets durant la Germania.

Són aquí sis dones, la majoria sorgides del poble rebel i que en un moment o l’altre adquiriren un cert protagonisme com aferrissades defensores de la Germania, però també alguna d’elles perseguida per la seva pertinença a les classes o estaments dominants. Agermanades unes, mascarada altra.

La dramatització original de cada una d’elles inclou paraules, frases i accions que les referències històriques atribueixen a diferents personatges femenins durant la revolta, de manera que s’han anat creant unes personalitats que volen ser síntesi d’allò que es coneix de la presència activa de la dona en aquells convulsos dos anys i mig.

“Les sis històries que viuen, no inclouen oponent, ni masculí ni femení. Ningú les interpel·la, ningú les parla, són elles les que interpel·len, les que parlen, també a l’espectador d’avui. Interpel·len de fet a la història que les ha deixades arraconades, en els cantons dels documents que gairebé només de passada a elles fan referència, siguin d’un bàndol, agermanades, siguin de l’altra, mascarades”, ha afegit Thomas.

Participa aquesta producció d’allò que els historiadors han deixat més que provat: que la Germania de Mallorca, com la de València, com en cert sentit els Comuneros de Castella, són revoltes, aixecaments populars, moviments socials en exigència de justícia social, amb un ideari precís que va pretendre capgirar l’ordre social i instaurar-ne d’altre basat en el bé comú i arrancar d’arrel la vella societat estamental opressora. Com és sabut fracassaren i a sang i foc ho pagaren.
L’assessorament històric és de la historiadora Margalida Bernat. La producció i realització és de Pere Salom amb la productora Estudi Salom.  Càmera i Edició: Antoni Madico i Pere Salom. Postproducció d’àudio: Lucía Millán. Grafisme: Antoni Salom. Textos originals, guió i direcció: Antoni Mª Thomas.

Cartell de la presentació del documental aquí.