Bel Busquets: «ses Fontanelles és una mostra de la convivència dels inicis del cristianisme amb la cultura pagana romana»
Bel Busquets: «ses Fontanelles és una mostra de la convivència dels inicis del cristianisme amb la cultura pagana romana»
(17/02/2022)
La vicepresidenta ha explicat avui els resultats de les excavacions al derelicte.
La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha anunciat avui la finalització de l’excavació al derelicte de ses Fontanelles en què «se n’ha extret tota la càrrega amb resultats científics excel·lents, tant pel que fa a les àmfores, que ja sabíem que trobaríem, com també algunes peces no relacionades amb la càrrega, que no esperàvem i que són importantíssimes per aprofundir en com era la vida i les relacions comercials en ple segle IV dC, moment en què es va enfonsar el vaixell». Com a exemple s’ha mostrat un llumet amb la imatge de la deessa romana Diana i també el negatiu extret d’un tap d’àmfora en què es distingeix un crismó, «un símbol cristià que fa pensar que la càrrega va formar part d’un lot comercialitzat per una autoritat eclesiàstica, dos emblemes que mostren la convivència de la cultura pagana romana i els inicis del cristianisme», ha explicat. Possiblement la tripulació era pagana i la càrrega comercialitzada per alguna autoritat eclesiàstica, ha apuntat un dels codirectors del projecte Arqueomallornauta, en el qual s'emmarquen les excavacions.
Així, Busquets ha detallat que ja s’ha extret tota la càrrega del vaixell, devers 300 àmfores, i que els resultats són excepcionals. «Algunes àmfores es conserven íntegres i moltes s’han trobat completes però fragmentades i s’ha pogut determinar que era una càrrega mixta: algunes amb salses de peix fermentat (especialment de 'flor de liquamen'), oli, vi i fermentats per a la conservació de fruita (defrutum o sapa, com deien els romans)», ha exposat.
Pel que fa als tituli picti, les inscripcions a les àmfores amb informació sobre la càrrega i la procedència, a ses Fontanelles tenim la col·lecció més àmplia de tot l’Estat espanyol, amb un centenar d’inscripcions recuperades. Més enllà de la quantitat, allò rellevant és que aportaran informació sobre els comerciants, el transport i també sobre les formes de comerç i l’organització comercial en aquella època.
A banda del crismó i el llumet d’oli, al derelicte de ses Fontanelles s’hi ha recuperat una eina que és com una barrina, segurament utilitzada per a la reparació d’embarcacions, que és la primera trobada a l’Estat espanyol i una de les poques que es conserven a tot el món. També s’han trobat restes orgàniques de diferent naturalesa i elements de la vida quotidiana de la tripulació, com dues sabates, una d’espart i l’altra de pell.
«Ara s’obre una fase d’estudi i documentació de totes les troballes i paral·lelament s’han encarregat estudis per avaluar la viabilitat d’extreure l’estructura naval, que també es troba en un estat de conservació excel·lent», ha anunciat la vicepresidenta, qui ha explicat que encara no es poden calcular els terminis per a aquesta fase, que té com a objectiu garantir la conservació del vaixell, de 12 metres d’eslora i 6 de mànega, i la futura museïtzació i posada en valor.
A la roda de premsa també hi han estat presents la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, els codirectors del projecte: Miguel Ángel Cau Ontiveros(Universitat de Barcelona), Darío Bernal Casasola (Universitat de Cadis), Enrique García Riaza (Universitat de les Illes Balears) i Jaume Cardell Perelló, cap del Servei d’Arqueologia del Consell de Mallorca, a més del director general de Ports, Xavier Ramis, administració que col·labora econòmica i logísticament en el projecte.
L’excavació que ha finalitzat ara, es va iniciar el mes de novembre de 2021 i és la primera acció estratègica del projecte d’investigació Arqueomallornauta, projecte impulsat per la Direcció Insular de Patrimoni per a la recuperació i estudi del derelicte de ses Fontanelles, localitzat accidentalment l’estiu de 2019 a la Platja de Palma.
En una primera excavació d’urgència es va recuperar part de la càrrega i els estudis preliminars varen determinar que l'origen geogràfic de la nau era Cartagena, un fet excepcional, ja que és el primer derelicte romà conegut amb un carregament d'aquesta regió naufragat en aigües del Mediterrani. Així mateix, es va poder fixar que la data de l'enfonsament a la fase inicial de l'antiguitat tardana (S. III i IV dC), moments en els quals hi ha pocs vaixells coneguts al Mare Nostrum, i molts menys encara amb carregament hispànic.