Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

Les funcions i competències en matèria de caça del Govern de les Illes Balears, assignades al Servei de Caça de la Direcció General de Biodiversitat, varen ser traspassades als Consells Insulars l'1 d’octubre de 2010 a Mallorca i a partir de l'1 de gener de 2011 a Menorca, Eivissa i Formentera (Decret 106/2010, de 24 de setembre).

Aquí trobareu tota la informació relacionada amb la caça i la pesca fluvial a Mallorca.

Centre Cinegètic de Mallorca

La finca de Capocorb del municipi de Llucmajor està gestionada pel Consell Insular de Mallorca per a la realització d’activitats formatives durant la pràctica de l’activitat cinegètica.

Podran accedir-hi a la realització d’activitats formatives i pràctiques cinegètiques tots els practicants d’aquesta activitat de Mallorca.

El Consell inicia els censos de perdiu, conill i llebre a Mallorca

El Consell inicia els censos de perdiu, conill i llebre a Mallorca

(19/02/2020)

L’anàlisi de les dades permet prendre millors decisions sobre la gestió cinegètica d’aquestes espècies, que estan molt ben monitoritzades avui dia

El Servei de Caça del Consell de Mallorca ha iniciat un any més els censos de perdiu, conill i llebre a les diferents comarques cinegètiques de Mallorca. Es tracta d’una tasca que es realitza durant el període de veda, per tal d’obtenir i analitzar dades sobre la població d’aquestes espècies. 

L’estudi de dades de camp és bàsica per prendre decisions sobre la caça d’aquestes espècies i, per tant, sobre la resolució anual de vedes que es publica dins el mes d’abril. Precisament, enguany el cens de llebres és especialment important, ja que permetrà avaluar-ne els efectes de la mixomatosi. Tanmateix, la informació amb què compta ara el Servei de Caça indica que la població de llebre és molt alta comparada amb alguns indrets de la península Ibèrica. 

El Servei de Caça mostreja totes les espècies objecte de seguiment durant el període prereproductor (febrer, març i abril) i postreproductor o precaça (juliol i agost). D’aquesta manera, se’n pot avaluar l’èxit reproductor i el creixement demogràfic.

El conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, considera que amb els censos «contribuïm a la sostenibilitat de les espècies cinegètiques i de la caça, ja que ens serveix per conèixer la situació en què es troben perdius, llebres i conills i valorar quina gestió n'hem de fer. I jo diria, fins i tot, que ens aporten una visió de la situació de la fauna del nostre entorn». Alzamora també posa en relleu la qualitat de la recerca: «són dades que compartim amb centres d'investigació, com és el cas del cens dels conills, en el qual col·laboram amb el CSIC»

Per a l'obtenció de dades, tècnics de caça, agents de caça i guardes de camp compten amb la col·laboració de membres de societats de caçadors, gestors i titulars de vedats, i alumnat de formació professional i de Biologia de la UIB. 

Els censos de conills, llebres i perdius són biennals i començaren l'any 2012. Els de guàtlera i tords, que es posaren en marxa el 2016 i el 2019 respectivament, es fan amb caràcter anual.  

Documents relacionats

Tràmits i procediments relacionats