Consell de Mallorca - Favicon
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència

CA

Webs oficials

El boc balear - La cabra salvatge mallorquina

La conservació i l'aprofitament sostenible com alternativa a la sobredensitat.

La  gran densitat de cabres a la serra de Tramuntana (cabres domèstiques assilvestrades els darrers 50 anys aproximadament) no és, només, un problema forestal sinó també la principal amenaça per a la conservació de la cabra salvatge mallorquina, varietat caprina ancestral, pròpia i exclusiva de Mallorca.

Per això, l’inici de l’ordenació de la caça major a les Illes Balears i a Mallorca es basà en el descastament per baixar-ne la densitat. Però, aviat es veié que era necessari combinar-lo amb un model que anàs més enllà de la simple eliminació massiva d’individus, a causa de:

- Les implicacions genètiques, morfològiques, biogràfiques i ecològiques de la cabra salvatge mallorquina.

- La necessitat d’implicar al col·lectiu de persones propietàries de finques de la serra de Tramuntana i als caçadors i pagesos que les gestionen.

La realitat socioambiental i les alternatives en positiu

Els canvis socioeconòmics en el darrer segle al camp de Mallorca i especialment a la Serra de Tramuntana han provocat que l’escassa rendibilitat que queda a les finques provengui de la caça (més del 90% de la rendibilitat total del sector forestal segons el Pla Forestal de les Illes Balears). A la muntanya, la caça de cabrits s’ha popularitzat atès que és el principal recurs aprofitable. Les cabres domèstiques assilvestrades recents no només s’han tolerat sinó que, de vegades, s’ha fomentat la cria de la varietat mallorquina salvatge, que pràcticament havia desaparegut l’any 2000.

Aquest model du a una taxa de creixement molt gran i a un aprofitament cinegètic insostenible perquè prima la quantitat per sobre de la qualitat. És, a més a més, intolerable perquè la vegetació pateix greument i implica l’extinció del patrimoni.

Un model alternatiu i de qualitat

Sol·licitar a les finques de muntanya que eliminin per raons ambientals la superpoblació de cabres sense proposar una alternativa a canvi és una pretensió irreal. Com a alternativa estam aplicant la Certificació de Qualitat de Caça Major, un canvi de model que té les següents avantatges:

- Es baixa la densitat en una mesura molt gran i la vegetació es recupera ostensiblement.

- Es conserven uns exemplars de cabra salvatge mallorquina en proporció a la capacitat de càrrega de la finca, a baixa densitat i a alta qualitat de trofeu.

- L’aprofitament de cabrits encara és possible igual que abans, però també es cacen els adults com a trofeus, de manera que es limita el creixement de la població.

- Es generen rendes millors per la finca que amb el model antic.

- No suposa costos per a l’administració perquè els màxims interessats són les finques que els gestionen amb els seus propis recursos.

- S’han creat llocs de treball a vàries finques.

- Es desestacionalitza el turisme i es desvia des de la costa a l’interior.

- Es creen sinergies positives entre administració i administrats, basades en la cooperació.

En resum, es substitueixen moltes cabres que generen un impacte d’escàs valor econòmic i ambiental per unes poques de la varietat pròpia, biològicament valuoses i econòmicament aprofitables. Es dóna sostenibilitat a les finques de muntanya.

Els vedats amb Certificat de Qualitat de Caça Major són censats dues vegades cada any pel Consell de Mallorca i es programa la caça de manera ètica a partir de poblacions equilibrades. Així, caçant de manera sostenible cada any, s’evita arribar a situacions de superpoblació que obliguen a un control massiu dels exemplars sense aprofitar-los. A més, a aquestes finques és on es conserva sense mestissatge la cabra salvatge mallorquina.

Avui dia hi ha 10 finques de muntanya certificades (Decret 91/2006) que sumen 7.000 Ha, en les quals la vegetació s’ha recuperat de forma majoritària. Vàries finques més estan treballant per reconvertir-se al nou model de qualitat, procés que pot durar un parell d’anys.

Comissió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus

Logotip de la Comissió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus

El boc balear: un trofeu únic

Les evidències morfològiques i ecològiques demostren que la cabra salvatge mallorquina i el seu trofeu, el boc balear, és un animal salvatge totalment únic, integrat en el seu entorn natural i que genèticament, presenta una identitat pròpia. Habita principalment a la Serra de Tramuntana de Mallorca, en petits nuclis i normalment en zones abruptes i poc accessibles.

On es pot caçar?

El trofeu del boc balear tan sols es pot caçar en les finques que tenen el Certificat de Qualitat de Caça Major atorgat pel Consell Insular de Mallorca. D’aquesta manera, s’aconsegueix que es certifiqui l’origen legal de l’ animal i a la vegada, una òptima qualitat i gestió sostenible del vedat.

Aquests aspectes aporten un valor afegit per al caçador a l’oferta de trofeus en l’ àmbit balear, la qual ofereix trofeus homologables que van des de representatius fins a medallables, per als de més de 90 cm d’envergadura.

El Consell de Mallorca ha detectat alguns fraus en l’ oferta de trofeus, que no compten amb l’origen legal i que no se corresponen amb el boc balear, sinó amb varietats híbrides. La seva oferta i aprofitament suposa una infracció por part dels vedats, les empreses i el propi caçador.

La Comisió Balear de Caça Major i Homologació de Trofeus

Des de l'any 2008 funciona la Comissió que regula la promoció sostenible i ètica dels aprofitaments cinegètics de l’espècie, a més de la seva difusió turística i científica. És un organisme col·legiat que depèn del Consell de Mallorca.

La seva tasca és homologar els trofeus de la cabra salvatge mallorquina, atorgant credencials i confeccionant els catàlegs oficials, i també d’altres espècies de caça major, aplicant les formules de valoració definides para cada espècie per la Junta Nacional de Homologació de Trofeus de Caça. La Comissió homologa trofeus seguint els protocols del Safari Club International (SCI) i del Conseil International de la Chasse (CIC).

La Comissió ja ha homologat trofeus de boc balear i d’altres espècies (bé de Berberia, cabirol, daina, porc senglar, llop, cabra salvatge ibèrica, mufló, isard femella, isard mascle o cèrvol), tant de caçadors locals, com nacionals i d’altres nacionalitats, certificant-ne l’origen legal de l’animal amb els criteris de reconeixement i homologació de la cabra salvatge mallorquina o “fina” establerts per decret.

 

Tràmits i procediments relacionats